Passa al contingut principal
Com era la Leyda feudal.
El convent de Sant Francesc  

Va ser el primer convent de l'orde dels franciscans o framenors que s'establia a la Corona d'Aragó, s'erigí entre 1211- 1220. Sembla que fins i tot Francesc d'Assís va ser a Lleida el 1217 arran la fundació.
Es construí a l'actual plaça Ricard Vinyes, a tocar del camí de Montsó, al lloc que en l'època medieval es va conèixer com el pla de Framenors.


En aquest convent va voler ser enterrat Alfons el Benigne i per complir el seu desig, el seu fill, Pere el Cerimoniós, el 1369 hi va fer traslladar les seves despulles des de Barcelona. També s'hi va signar la capitulació de la ciutat davant les tropes de Joan II durant la Guerra Civil catalana. Fou destruït durant la Guerra dels Segadors el 1642.

Les excavacions arqueològiques realitzades amb motiu de la remodelació de la plaça i construcció del pàrquing de Ricard Vinyes, van permetre la documentació de les restes del claustre i enterraments vinculats al convent.




Afegeix un títol


Es va localitzar la cisterna del claustre, i al seu interior es conservaven elemenst arquitectonics, que van ser llançats al seu interior en el moment de la destrucció del convent a la segona meitat del segle XVII:
Capitells, fusts i bassaments de les colunes de la proxada del claustre i una escultura d'un angel músic.



Els capitells del calaustre tenen una  decoració palmiforme. Segurament es tracta d’un model de porxada format per una línia de columnes quatrilobulades coronades per capitells units per voltes de mig punt semblant a l’ala nord del claustre cistercenc de Vallbona construïda a finals del segle XIII.  



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom