Salta al contingut principal
Com era la Leyda feudal.
El convent de Sant Francesc  

Va ser el primer convent de l'orde dels franciscans o framenors que s'establia a la Corona d'Aragó, s'erigí entre 1211- 1220. Sembla que fins i tot Francesc d'Assís va ser a Lleida el 1217 arran la fundació.
Es construí a l'actual plaça Ricard Vinyes, a tocar del camí de Montsó, al lloc que en l'època medieval es va conèixer com el pla de Framenors.


En aquest convent va voler ser enterrat Alfons el Benigne i per complir el seu desig, el seu fill, Pere el Cerimoniós, el 1369 hi va fer traslladar les seves despulles des de Barcelona. També s'hi va signar la capitulació de la ciutat davant les tropes de Joan II durant la Guerra Civil catalana. Fou destruït durant la Guerra dels Segadors el 1642.

Les excavacions arqueològiques realitzades amb motiu de la remodelació de la plaça i construcció del pàrquing de Ricard Vinyes, van permetre la documentació de les restes del claustre i enterraments vinculats al convent.




Afegeix un títol


Es va localitzar la cisterna del claustre, i al seu interior es conservaven elemenst arquitectonics, que van ser llançats al seu interior en el moment de la destrucció del convent a la segona meitat del segle XVII:
Capitells, fusts i bassaments de les colunes de la proxada del claustre i una escultura d'un angel músic.



Els capitells del calaustre tenen una  decoració palmiforme. Segurament es tracta d’un model de porxada format per una línia de columnes quatrilobulades coronades per capitells units per voltes de mig punt semblant a l’ala nord del claustre cistercenc de Vallbona construïda a finals del segle XIII.  



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com era medina  Larida .     Els incis de la ciutat àrab. Segles VIII-IX      Lleida  va romandre sota el domi  àrab entre l'any 714, data en què la ciutat fou conquerida per l'exèrcit berber comandat per  Tariq  poc després de la caiguda de Saragossa, i l'any 1149 quan Al- Muzaffar , valí almoràvit de Lleida, capitulava la ciutat i el seu territori a les tropes dels comtes cristians Ramon Berenguer IV i Ermengol VI. Més de quatre-cents anys d'història dels quals les excavacions arqueològiques ens permeten  conèixer  i veure l'evolució urbanística  de medina   Larida , que va seguir el  mòdel  urbà d'altres ciutats d'al- Andalus , on el centre  polític  i militar s'estableix en una ciutadella elevada i separada de la resta de la ciutat emmurallada que s'estenia als seus peus. L'any 778 la ciutat fou assaltada i arrasada per les tropes franques de Lluís el Pietós. A finals del segle IX, (8...

Diumenges d'arqueologia 2025

Diumenges d'Arqueologia 2025.  Un programa de visites guiades gratuïtes organitzat per l'Arxiu Arqueològic de l'Ajuntament de Lleida. De la mà dels arqueòlegs de la secció municipal, descobreix el patrimoni arqueològic recuperat durant les intervencions arqueològiques a la ciutat.   Descarregar calendari 2025 Cada diumenge programat , es fan dues visites guiades gratuïtes a les 10.30  i a les 12 h. Les visites guiades són gratuïtes, però cal fer reserva prèvia on-line o mitjançant telèfon o correu electrònic: • https://www.paeria.cat/entrades/web/arxiuarqueologic • 973 700 345 (dl/dv 8-14h) • 616 96 21 12 • vinearxiuarqueologic@paeria.cat
 Diumenges d'arqueologia 2026            Descarregar calendari El calendari 2026 dels Diumenges d’Arqueologia  un recorregut mensual pel patrimoni de Lleida L’ Arxiu Arqueològic de Lleida  de l’ Ajuntament de Lleida , presenta el calendari 2026 dels Diumenges d’Arqueologia , una proposta estable de visites guiades gratuïtes que apropa la ciutadania al patrimoni arqueològic de la ciutat al llarg de tot l’any. El programa manté una estructura fixa i fàcil de recordar: cada espai es visita sempre el mateix diumenge de mes , convertint els Diumenges d’Arqueologia en una cita cultural mensual de referència. Un diumenge, un espai patrimonial Primer diumenge de mes Ilerda, Imperium Civitas – La domus romana 📍 Auditori Municipal de Lleida, plaça de Josep Prenafeta Descoberta de la ciutat romana d’Ilerda a través de les restes conservades sota l’Auditori Municipal, que mostren l’esplendor urbà entre els segles I i III dC. Segon diumenge de mes Adober...