Com era la Leyda feudal.
La Cuirassa. El barri jueu.
El llegat jueu de la nostra ciutat és un patrimoni que s'ha pogut revalorar arran les darreres excavacions fetes al conegut barri del Seminari Vell.
La formalització del call, que aquí va prendre el nom de Cuirassa, comença a partir del segle XII i es mantindrà amb més o menys ocupació fins al segle XV arran l'expulsió decretada pels reis catòlics el 1492.
 |
| Proposta d'organització urbana del barri a partir de l'arqueologia i la documentació antiga |
A les excavacions arqueològiques vam tenir l'oportunitat de localitzar 4 carrers i individualitzar 7 habitatges. Alguns d'aquests habitatges desenvolupaven activitats a la planta baixa, com els fabricants de pergamins, que abastien la demanda de l'aleshores recentment creat Estudi General.
El barri comptava amb uns elements bàsics per poder dur a terme la seva quotidianitat i complir amb els preceptes de la seva religió; el micvé o bany per la purificació, la sinagoga, la carnisseria i el forn de pa.
 |
| Magatzems soterrats del taller de pergamins. |
La troballa més interessant, però, ha estat la d'un habitatge que va ser incendiat durant un dels atacs més cruents soferts al barri. Estem parlant del pogrom del 13 d'agost de 1391 en què una turba de pagesos, estudiants i menestrals va entrar a la cuirassa al crit de conversió o mort i acabà assassinant 78 persones, segons la crònica dels fets.
Poques vegades en arqueologia se'ns permet tenir davant els nostres ulls el resultat d'un fet puntual com va passar aquí. La informació extreta resulta valuosíssima i ens permet caracteritzar d'una forma molt precisa la vida quotidiana d'una casa benestant jueva un dia de l'estiu de 1391.
Es van exhumar peces extraordinàries i molt poc freqüents a la ciutat que ens parlen de grans contactes comercials amb comerciants orientals i també amb gran supervivència d'influències sud peninsulars.
Després del pogrom l'aljama de Lleida va tenir continuïtat, no podem dir el mateix amb el call com a tal, ja que la majoria dels jueus que no es van convertir ni van marxar, es van dispersar per la ciutat intentant passar desapercebuts. La Cuirassa s'anà abandonant tot i que de vegades alguns tallers que sobrevisqueren van passar a mans cristianes o de nous cristians.
El darrer cop que rebé la comunitat jueva va ser l'edicte d'expulsió que segons diuen les cròniques:
"Divendres a XX de juliol any MCCCCLXXXXII a les dos ores aprés mig jorn los juheus tots homes e dones e infants grans e xichs, sens romandren negú, se embarquaren en quatre barques e alguns dels se'n anaren per terra e ab dites barques per lo riu avall ab tots lurs béns mobles sens restar-ne negú. E aprés la partida dels dits juheus de la ciutat en diverses jornades axi de Aragó com de altres parts a grans flotes ha passat gran nombre de juheus los quals se'n anaren e buydaren la terra servant lo edicte la magestat Real féu publicar lo primer dia de maig de dit any bandegant aquells"
Avui dia, la visita a la Cuirassa ens permet fer una immersió temporal tot passejant pels carrers i sentint les veus d'uns personatges que formen part d'aquesta història retrobada.
Poques vegades en arqueologia se'ns permet tenir davant els nostres ulls el resultat d'un fet puntual com va passar aquí. La informació extreta resulta valuosíssima i ens permet caracteritzar d'una forma molt precisa la vida quotidiana d'una casa benestant jueva un dia de l'estiu de 1391.
Es van exhumar peces extraordinàries i molt poc freqüents a la ciutat que ens parlen de grans contactes comercials amb comerciants orientals i també amb gran supervivència d'influències sud peninsulars.
Després del pogrom l'aljama de Lleida va tenir continuïtat, no podem dir el mateix amb el call com a tal, ja que la majoria dels jueus que no es van convertir ni van marxar, es van dispersar per la ciutat intentant passar desapercebuts. La Cuirassa s'anà abandonant tot i que de vegades alguns tallers que sobrevisqueren van passar a mans cristianes o de nous cristians.
El darrer cop que rebé la comunitat jueva va ser l'edicte d'expulsió que segons diuen les cròniques:
"Divendres a XX de juliol any MCCCCLXXXXII a les dos ores aprés mig jorn los juheus tots homes e dones e infants grans e xichs, sens romandren negú, se embarquaren en quatre barques e alguns dels se'n anaren per terra e ab dites barques per lo riu avall ab tots lurs béns mobles sens restar-ne negú. E aprés la partida dels dits juheus de la ciutat en diverses jornades axi de Aragó com de altres parts a grans flotes ha passat gran nombre de juheus los quals se'n anaren e buydaren la terra servant lo edicte la magestat Real féu publicar lo primer dia de maig de dit any bandegant aquells"
BNE, Llibre de notes antigues per memòria, MSS. 18496, f.63r.
Avui dia, la visita a la Cuirassa ens permet fer una immersió temporal tot passejant pels carrers i sentint les veus d'uns personatges que formen part d'aquesta història retrobada.
 |
| Vista dels treballs d'excavació i posterior posada en valor del carrer d'en Soquet. Un dels carrers del call recuperat. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada