Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

Com era la Leyda feudal   

El barri de la Suda   

Poc després de la conquesta cristiana s'inicià la reorganització de la ciutat i del seu territori en funció de les diferents parròquies, que giren entorn de la seva església.
En els primers anys la ciutat, reclosa dins de les seves muralles, hi havia només dues parròquies, la de Sant Andreu, a la part alta de la costa i la de Sant Esteve, a la part baixa. La creació de nous barris va fer necessària una reordenació de la xarxa parroquial i l'any 1168 es van promulgar l' Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, que a més de regular l'organització i funcionament del capítol, suposà la divisió parroquial de la ciutat i el seu territori.
El barri de la Suda, on hi havia el castell de rei i la Seu, depenia de la catedral i estava majoritàriament ocupat per clergues. Gràcies al conjunt d'intervencions arqueològiques realitzades per la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida vinculades amb la posada en marxa del Pla Especial del Turó, coneixem altres edificis singulars com el palau del Bisbe i algun element de l'urbanisme del barri noble de la ciutat.

El primitiu palau episcopal, localitzat en l'esplanada que posteriorment ocuparà la catedral, va ser enderrocat quan s'inicià la construcció de la Seu i la residència del bisbe de Lleida es trasllada a un palau  proper, que havia estat  la residència d'un musulmà notable. Aquest vell edifici d'època andalusina va ser ampliat i millorat per adaptar-se a les necessitats de la seva nova funció.

Wyngaerde, 1563

Desgraciadament aquesta construcció fou enderrocada a començaments del segle XVIII, amb la construcció del baluard i contra baluard de la Reina de la fortalesa militar. Però gràcies als gravats antics podem veure que el palau era una ferma construcció romànica -gòtica, amb una capella dedicada a Sant Marcial, una petita torre-campanar, un pati amb arcades apuntades i unes escales de caragol per remuntar a les habitacions del prelat.
L'any 1995 es van fer dues cales a la contraguàrdia de la Reina (on avui hi ha el bar 1203) i on es van localitzar diferents elements de l'enderrocat palau.
Es va poder documentar un petit espai delimitat per sengles retalls a la roca on es localitzen fins a tres arrancaments d'arc que situats a curta distància i paral·lels entre ells, haurien estat pensats per a suportar un edifici de grans proporcions amb una coberta arquitravada que fou resolta mitjançant bigues de fusta clavades a la part superior dels arcs, la traça de les quals es conserva en un d'ells.

En l'altre sondeig realitzat es va documentar un pati obert, amb un paviment de còdols de la darrera fase d'ús del palau que podia formar part de les cavallerisses del palau.

En el vessant sud-est del turó, sobre la costa de Sant Joan, la presència d'una claveguera mostra l'existència d'un vial, que segons les fonts podria correspondre al carrer de la Bisbalia.

I també es va localitzar una imponent fonamentació que molt probablement formes part dels edificis de les Pabordies, residència dels funcionaris eclesiàstics encarregats dels censos, béns i rendes de l'església.

Restitució del palau del bisbe i dels edificis de les Pabordies

L'excavació feta al baluard de la Llengua de Serp, amb motiu de l'obertura del pas obert entre la plataforma de l'ascensor de la Seu Vella i els jardins de Pompeu Fabra va permetre localitzar una casa del barri de la Suda.

El primer indici de l'ocupació són unes sitges per l'emmagatzematge d'aliments dels segles XII-XIII

Al segle XIV, aquestes estructures es deixen d'utilitzar i s'omplen per tal de bastir un edifici de planta rectangular. Aquest edifici del qual encara podem veure part dels límits, té al seu interior una sèrie de retalls fets a la roca de forma circular, comunicats entre ells i amb una sèrie d'encaixos que ens fan pensar en l'existència d'algun tipus d'indústria relacionada amb la transformació de lli o pel tintat de teixits.

Un segle més tard, aquests dipòsits es deixen d'utilitzar. La casa torna a tenir una nova transformació amb la compartimentació en dues estances i la col·locació d'un paviment de rajola en una d'elles, mentre que l'altra es farà servir com celler, tal com ens ho mostraven els suports per les bótes trobades. D'aquest moment també podem parlar de les restes d'un dels carrers del barri de la Suda que travessava perpendicularment la Llengua de Serp i des del que s'accediria a l'interior de la casa.