Passa al contingut principal

Com era medina Larida.   

Un molí fariner de roda vertical.




Els molins són elements fonamentals en l'economia d'època medieval. La transformació del blat en farina i la producció de teixits i fustes van de la mà dels molins hidràulics, que s'instal·len al llarg de tot el territori i en especial al voltant de les ciutats.
Aquests enginys, coneguts en la majoria de casos gràcies a la documentació històrica, són escassos en el registre arqueològic. Però a Lleida tenim la sort d'haver documentat arqueològicament un molí hidràulic accionat per una roda vertical.



En l'excavació arqueològica del número 94 de l'avinguda Blondel de Lleida, es conserven les restes d'un molí fariner, que malgrat les limitacions d'una estratigrafia distorsionada per les nombres riuades que ha patit el jaciment, es pot atribuir a una cronologia andalusina, amb tres fases constructives: la primera, amb el molí es localitzat al marge del riu Segre, i dues, quan el curs del riu ha variat i el moli s'alimenta mitjançant una séquia.






Entre els materials recuperats destaca un plom monetari circular, de 120 mm de diàmetre, similar als catalogats amb els números del 79 al 111 per M.Crusfont. (CRUSFONTLABORT;MOLÍ 1996:120-121).
L'anvers està decorat amb una estrella de sis radis amb punts als espais, i una orla de traces, metre que al reves hi ha una creu simple, amb 4 punts als espais i també presenta una orla de traces al voltant del seu perímetre.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom