Passa al contingut principal
Com era la Leyda feudal  
Els carrers i les cases. 


Els carrers:

La majoria dels  carrers feudals coneguts gràcies a l'arqueologia es troben a la parròquia de Sta. Maria Magdalena.

Les intervencions arqueològiques com les realitzades a l'Antic Portal de Magdalena, on avui en dia hi ha l'auditori Enric Granados, al carrer Magdalena i al carrer la Parra, ens mostren com la distribució dels carrers de la parròquia de Sta. Maria Magdalena s'adapta a la topografia i els carrers es desenvolupen al voltant del turó. Amb un creixement radial, amb els carrers principals paral·lels al turó i uns altres perpendiculars, que faciliten la comunicació vertical.

El traçat d'aquests carrers recorda en grans trets els d'època andalusina. Les variacions corresponen generalment a avenços i reformes de les façanes dels habitatges.


A la fase cristiana més antiga trobada al carrer de la Parra núm. 24, al carrer, pavimentat amb terra piconada amb gravetes i sorra hi havia un pou mort de planta rectangular situat molt a prop dels accessos d'entrada als habitatges.

En un moment posterior, pels volts del segle XIV, aquest pou s'inutilitza i al carrer es col·loquen uns enllosats d'entrada. Aquesta solució pot estar relacionada amb la manca d'una claveguera per recollir les aigües que discorren vessant avall.



La resta de carrers que coneixem d'aquest barri, són ja d'època més tardana i per tant es van apropant molt al que seran els carrers moderns amb pavimentacions de còdols o clavegueres de construcció molt més acurada. La darrera fase del carrer descobert a la Parra 24 n'és un exemple. Té una claveguera construïda amb grans blocs de pedra sorrenca que canalitzen les aigües per un llit de còdols col·locats acuradament.

Vial baix medieval de la intervenció al carrer la Parra, 24,
 amb el 
desguàs central pavimentat amb còdols.

L'existent al carrer Costa de Magdalena conserva encara les connexions amb la canal principal i a través d'uns blocs perforats es canalitzen les aigües de la teulada i les de l'interior vers la principal del carrer.


Carrer documentat la Carrer Costa de Magdalena.

Hi ha, però, en aquest mateix barri, exemples de nou traçat com el documentat al carrer d'en Bafart. En aquesta excavació es va documentar un carrer d'època romana modificat lleugerament en època andalusina, però serà en època feudal quan el carrer prendrà la forma i orientació que avui en dia conserva i que anava a parar directament a l'església de Santa Maria Magdalena.

Les cases

Les intervencions on hem recuperat restes feudals són abundants, malgrat això, l'estat d'aquestes troballes no permetent definir el tipus d'habitatge que es construeix en cada moment. El que sí que es pot veure és que hi ha dos tipus d'habitatges; el que aprofita estructures anteriors, generalment d'època Taifa, com els abunden en el barri de Magdalena i les construccions de nova planta, lligades sobretot a les noves zones urbanitzades.

Entre les edificacions de nova planta destaca, l'edifici documentat al número 58 de l'avinguda Blondel, seu de l'antic cinema Catalunya i on avui Zara.






Aquí es va documentar un edifici de planta quadrada articulat al voltant d'un pati amb grans finestrals. Aquest comptava amb una escala de dos trams separats per un replà que condueixen a una segona planta. 
Tanmateix cal comentar l'existència d'un element soterrat i que ha estat interpretat com una estructura d'emmagatzematge. 


Restitució de la casa del Cinema Catalunya. Segle XIII-XIV




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom