Passa al contingut principal

Com era medina Larida   

La cultura material   

La ceràmica   


Un dels trets més significatius de les produccions ceràmiques andalusines és l'ús del vidriat, que s'aconsegueix amb l'aplicació determinats òxids sotmesos a altres temperatures.
El vidrat, a més de la impermeabilització de les peces ceràmiques, permet crear motius decoratius complexos, utilitzant tècniques com la corda seca, que es generalitza a al-Andalus a partir de la segona meitat del segle X.
L'estudi de les ceràmiques recuperades a les excavacions de Lleida han permès veure com van evolucionar les ceràmiques que s'utilitzàvem a medina Larida durant el mes de tres-cents anys de la seva història.
A grans trets hi ha una gran continuïtat en quant a les formes, i és la decoració emprada en la vaixella de taula la que va canviant.



1. Safa  decorada amb melat i verd. 1a meitat del segle X
2. Platet , decorat amb melat, verd i manganès. 1a meitat del segle X
3. Safa  decorada en verd i manganès amb la representació d'un paó. 2a meitat del segle X- inici del segle XI.
4. Safa amb peu, melat amb manganès sota coberta. 2a meitat segle X- segle XI.

1. Tassa monocroma blanca amb apèndix de botó. Segle XI
2. Tassa comuna oxidada. Segles X-1149
3. Gerreta decorada amb corda seca parcial. Mitjans segle X- segle XI.
4. Ampolla decorada amb melat/blanc i verd. Segle XI.

1. Cassola comuna oxidada de cuina. Segle X
2. Cassoleta reduïda de cuina. Segle X
3- Llàntia de bec. X-1149
4. Sopera decorada en blanc i verd. Segle XI
5. Olla reduïda de cuina. Segle X-1149
6. Tapadora amb peduncles. 2a meitat segle X-XI. Aquesta forma és molt interessant, es relaciona directament amb unes olles vidrades amb més de 5 nanses i dos encaixos a la boca, en aquests encaixos s'introduïa el peduncle, i al girar-se es convertia en una tanca hermètica. Dit d'una manera planera seria una mena d'olla exprés.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom