Diumenges d'arqueologia 2025

Com era la Leyda feudal
La parròquia de Sant Joan.

L’església de Sant Joan Pleyan de Porta, 1877

L'any 1168 es van promulgar l' Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, que a més de regular l'organització i funcionament del capítol, suposà la divisió parroquial de la ciutat i el seu territori entorn de les esglésies parroquials.

D'aquestes esglésies romàniques, a més de la Seu Vella, es conserven dempeus la de Sant Martí i la de Sant Llorenç, i gràcies a l'arqueologia coneixem les de Santa Maria Magdalena, la de Sant Joan i Sant Pau de Mercadal.

La parròquia de Sant Joan.

La parròquia de Sant Joan, situada al cor de la ciutat, fou una de les més importants de la Leyda feudal. En aquesta parròquia tenien la seva residència algunes de les famílies més riques de la ciutat, com els Riquer, els Gralla o els Moliner. I també en aquesta parròquia es celebrava el mercat més important.

Wyngaerde, 1563

Detall de la foto de Charles Clifford 1861, on es pot veure el campanar de l'església.

El seguiment de les obres de la polèmica construcció de l'aparcament subterrani l'any 1975 en la cèntrica Plaça Sant Joan, va permetre recuperar una ínfima part de la informació que es conservava al subsòl. Entre les restes més monumentals que van aparèixer, es va poder documentar part de l'església tardoromànica de Sant Joan.

Amb l'edificació de l'església pocs anys després de la conquesta cristiana de la ciutat, l'espai definit al seu entorn es mantindrà amb poques variacions fins al moment del seu enderrocament l'any 1868, producte de l'aplicació dels nous plans d'eixamplament de la ciutat redactats per Josep Fontseré el 1865.

Es per tant, la planta d'aquesta església, dedicada a Sant Joan, la que ens permet definir millor quin havia estat l'aspecte i morfologia de l'antiga plaça, que a partir de llavors pren el mateix nom de l'església, ocupant aproximadament la meitat de la superfície actual.

L'església de Sant Joan es citada per primera vegada en un document del 1152, però no hi ha una data concreta sobre la seva construcció, que cal situar entre final del segle XII i començament del XIII. El temple fou dissenyat per Pere de Coma d'acord amb l'estil imperant en les construccions romàniques de la ciutat d'aquell moment, estil que avui en dia definim com escola del romànic lleidatà.
L'església tenia una nau central i l'absis orientat a l'est. L'existència d'altres parts de la fonamentació i l'estudi dels plànols antics ens permeten definir la planta sencera. El tancament de ponent i segurament una de les portades d'entrada a la nau, estaria a l'indret que actualment ocupen les escales circulars d'accés als jutjats.

Restitució de la plaça Sant Joan, 

a partir de les estructures documentades

 a les excavacions arqueològiques a la zona.

Les fonamentacions conservades del temple romànic de Sant Joan estan fetes amb un potent mur de morter revestit per blocs de sorrenca rectangulars, alguns dels quals són encoixinats, amb una morfologia molt similar a les fonamentacions documentades a la Seu Vella.