Arqueologia de la ciutat de Lleida

Com era medina Larida    Espais de producció.    En la zona on després de la conquesta cristiana es va construir l'església de Sant Martí, en època andalusina hi havia el que s'ha identificat com un espai dedicat a la producció de terrissa. Les restes documentades durant l'excavació realitzada a l'exterior de l'església romànica abasten un curt espai cronològic situat entre final del segle XI i principi del segle XII. Es van trobar tot un seguit d'estructures interpretades com a bases de decantació de l'argila i un gran nombre d'eines de terrisser com els trespeus i les barres còniques emprades com a suport de les peces dins el forn. També varen sortir dues canalitzacions excavades a la roca que, partint cadascuna d'una bassa de decantació, delimitaven un seguit d'àmbits. Les restes de Sant Martí ens aporten una dada molt important. L'orientació de les estructures  es  idèntica a la dels actuals carrers Jaume I i

Com era medina  Larida    Els carrers.    La imatge tradicional que tenim d'una ciutat àrab és la d'una ciutat plena de carrers estrets i sinuosos que no semblen respondre a una ordenació urbanística gaire planificada, però, i malgrat que tenim poquíssimes dades de la ciutat abans de la primera meitat del segle X, les dades que ens aporta l'arqueologia fan pensar que medina  Larida  fou una ciutat perfectament estructurada, on els espais públics i privats estan definits des d'un principi. Gràcies a les excavacions realitzades al barri de Magdalena, i en especial a l'excavació prèvia a la construcció de l'Auditori Enric Granados, la presència de pous morts i clavegueres ens han permès hipotetitzar com s'organitzava la trama urbana d'aquesta part  de  la medina. Restitució de  la urbanització  del barri de Magdalena. El primer aspecte a assenyalar dels vials és la seva l'adaptació a la topografia, tot seguint les corbes de nive

Com era medina  Larida .   Les cases.   Entre les restes de cases d'època andalusina que hem pogut documentar durant les excavacions arqueològiques, destaquem pel seu estat de conservació les localitzades al recinte monumental de la Suda, les del carrer Costa de Magdalena i les de l'antic Portal de Magdalena (Auditori Enric  Grandos ), que ens han permés fer-nos una idea de com eren els habitatges de la medina andalusina. La restitució de la casa localitzada a l'interior de la nau nord-est del Palau cristià ens dóna una superfície entorn dels 230 m², mentre que les unitats domèstiques de les intervencions del barri de Magdalena tenen unes dimensions molt més petites, entre els 50 m² i els 110 m². Evidentment aquesta diferència està directament relacionada amb el barri on  es  trobem. La primera dins de l'alcassaba, residència del poder polític i les altres a un raval de la medina. Però amb independència de les dimensions de l'habitatge les cases and

Com era medina Larida.  El port fluvial .    Les excavacions que s'han dut a terme al soterrani del palau de la Paeria han permés documentar estructures anteriors a la construcció del palau gòtic del  Sanauja  al segle XIII. D'època andalusina  es  documentar una potent estructura esglaonada, que en un primer moment fou interpretada com uns banys àrabs, però que després de fer un exhaustiu estudi arquitectònic d'aquestes restes creiem que formaven part del port fluvial de la medina  Larida . El riu Segre, antigament navegable, discorria a tocar a la façana de la ciutat des de l'actual carrer Saragossa fins a la plaça Sant Francesc. L'estructura esglaonada correspondria a la zona d'atracament dels petits vaixells que navegaven pel riu. També formaria part d'aquesta estructura portuària una plataforma, feta amb blocs de pedra disposats del llarg i del través, on les filades que fan de terra estan col·locades diferent de la inferior per tal de crear

Com era medina  Larida .    El barri de la Suda.     Als peus de l'alcassaba s'estenia pel turó de la Seu Vella el barri, que en època feudal es coneixerà com el barri de la Suda, on hi havia la mesquita-aljama. Un barri de medina  Larida  molt lligat al poder que malauradament va quedar molt afectat durant  el procés de transformació del turó  en ciutadella militar en època moderna,  i són poques les evidències arqueològiques que tenim sobre la configuració d'aquest barri, tan important de la medina. Sabem però, que almenys des de la primera meitat del segle X hi ha habitatges en aquest indret. Com ho demostren les tres a l'antiga Caserna de Cavalleria. En aquestes estructures d'emmagatzematge, que un cop amortitzades  es  reutilitzem com escombres,  hem recuperat un important lot ceràmic,  que  destaca tant pel seu volum com per la gran diversitat de formes. Amb unes produccions acurades, de pastes dures, ben cuites, amb acabats de superfície molt d

Com era medina  Larida .    La mesquita-aljama    Als peus de l'alcassaba s'estenia el barri de la Suda. Un recinte tancat i protegit en alguns trams per l'antiga muralla roma i en altres de nova construcció com el que va quedar a la vista a la costa de Sant Joan quan s'enderrocà el barri del Canyeret. Dins d'aquest recinte creiem que trobava la mesquita-aljama construïda el 901 per  Lubb   b .Muhammad En els diferents sondejos realitzats dins del conjunt monumental de la Seu Vella han aparegut murs i elements constructius d'època andalusina que no semblen correspondre a estructures domèstiques i que ens fan pensar que estem davant de vestigis de la mesquita major de medina  Larida .. Sondejos arqueològics realizats al conjunt monumental de la Seu Vella Alçat mur documentat al sondeig 4, fet a l'interior de la Seu Vella, davant de la de Santa Margarida. Sobre aquest mur es recolza el tancament sud-oest de la nau de la Seu Vella. Conserva

Com era medina Larida      L'alcassaba.   Un castell ( hisn ) és, en la  majòria  de ciutats  andalusines , una construcció defensiva composta d'una torre amb estances interiors lligada a una obra de fortificació de més envergadura anomenada alcassaba ( qasaba ) delimitada per torres i muralles que encerclen un gran pati central. És a dir, l'alcassaba és un complex defensiu a l'interior de la medina on hi ha integrat el cos principal o castell, a part d'altres dependències i  serveis A medina  Larida  el recinte de l'alcassaba estava situat a la Roca Sobirana, la plataforma més alta del turó de la Seu Vella, amb  aproximada de 4.600  m2 ,  que coincidia a  grans trets amb la planta del castell feudal. D'aquest recinte coneixem els tancaments nord i est, tots dos conservats sota les construccions cristianes. Totes les restes arqueològiques documentades corresponen a dependències domèstiques o cases independents de tipus residencial, que

Com era medina  Larida .       Les Muralles interiors     A banda del mur que envoltava la medina hi havia dues construccions defensives a l'interior de la ciutat. Del mur de protecció perimetral del barri de la Suda partien dues muralles protegides amb torres, que perpendiculars al riu dividien la medina en barris. Aquests murs interiors són coneguts com la cuirassa de Sant Andreu i l a Cuirassa de Sant Joan  o de Porta Ferrissa. La funció d'aquestes divisions internes era doble, d'una banda facilitar i protegir l'accés a l'aigua del riu,  i alhora tancar la ciutat en reductes quan ja s'havien obert bretxes als murs perimetrals. La Cuirassa de Sant Andreu Aquesta muralla interna pujava en zig-zag des de la plaça Sant Francesc vers la porta de Sant Andreu, per enllaçar amb la muralla que tancava el barri de la Suda. Durant el seguiment arqueològic de les obres de reposició de serveis l'eix comercial, l'any 2005, es va documenta

Com era medina Larida.    La muralla exterior Entre final del segle IX i  mitjan  del segle X dC Lleida passa de ser un nucli defensiu localitzat al turó a esdevenir una veritable medina envoltada per una muralla d'aproximadament 30 hectàrees. En el tancament exterior de la Lleida andalusina es poden diferenciar dues tipologies. D'una banda, aquells trams de mur davnat dels   rius Segre i Noguerola actuen com a defenses i per tant no cal  afegir torres  i, d'altra banda, els trams protegits amb torres. El primer tram correspon al tancament sud-oest i sud-est, aproximadament des de l'actual carrer Cavallers fins al Palau de la Diputació.  Aquí el mur pren la categoria de tancament fluvial. En alçada aquest  tancament fluvial tenia uns 90 centímetres d'amplada fruit de la disposició d'un bloc del través amb secció vista per l'interior i l'exterior. Quan l'obra disposa els blocs del llarg la suma de dos carreus en paral·lel permet assolir