Passa al contingut principal

Com era medina Larida.  

Les cases.  

Entre les restes de cases d'època andalusina que hem pogut documentar durant les excavacions arqueològiques, destaquem pel seu estat de conservació les localitzades al recinte monumental de la Suda, les del carrer Costa de Magdalena i les de l'antic Portal de Magdalena (Auditori Enric Grandos), que ens han permés fer-nos una idea de com eren els habitatges de la medina andalusina.


La restitució de la casa localitzada a l'interior de la nau nord-est del Palau cristià ens dóna una superfície entorn dels 230 m², mentre que les unitats domèstiques de les intervencions del barri de Magdalena tenen unes dimensions molt més petites, entre els 50 m² i els 110 m². Evidentment aquesta diferència està directament relacionada amb el barri on es trobem. La primera dins de l'alcassaba, residència del poder polític i les altres a un raval de la medina.

Però amb independència de les dimensions de l'habitatge les cases andalusines segueixen sempre un mateix patró de distribució: Les diverses habitacions que formen part de la unitat domèstica s'articulen entorn d'un pati.



Els patís presenten diferents tipus de paviment fets amb morter, còdols o lloses.
En el cas dels patis amb paviment de lloses es defineix una andana perimètrica que envolta les parets que el delimiten.



Pati  enllosat amb bassa de la casa localitzada a la Suda

En els patis hi trobem sempre 
elemements relacionats amb l'aigua com els pous d'aigua potable, de planta quadrangular i interior arrodonit o la bassa l'existent a casa de la Suda.

Pou d'aigua del carre Costa Magdalena.

Per altra banda i malgrat que no tenim dades suficients per a determinar la funcionalitat concreta de cadascun àmbits que envolten el pati, la presència de llars de foc (generalment sense estructura, com a molt un petit fogó fet de llosetesde  petits tovots) en l'habitació més allunyada de zona d'entrada, ens indica la ubicació de la cuina.

I la posició dels pous morts a prop de les línies de façana ens assenyala que probable que les latrines se situaren a l'habitació de l'entrada.

Llar de foc feta de tovots. Antic Portal de Magdalena.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom