Ilerda tardo romana i visigòtica
Hi ha molt poques dades arqueològiques d'època baix imperials, tardoromana i visigòtica. Sabem molt poc de la nostra ciutat entre el final del món romà i la conquesta àrab al segle VIII dC.
A partir del segle III dC trobem enterraments adults a l'interior de la ciutat emmurallada on abans hi havia espais privats com la domus de l'Auditori.
Enterrament documentat a l'Antic Portal de Magdalena
(Auditori Enric Grandos)
Enterrament documentat al carrer Cardenal Remolins.
Enterrament documentat al carrer baixda de la Trinitat
Enterraments documentat al carrer Democràcia
I també es produeix l'abandonament d'edificis com el forn de pa de Francesc Macià, testimonis d'una crisi urbana de mitjans de segle III dC i de canvis culturals relacionats amb l'aparició de basíliques paleocristianes a l'interior de la ciutat.
En els segles IV i V, sembla detectar-se una nova revifalla constructiva com es va documentar a l'excavació del carrer Bafart o a l'excavació duta a terme al soterrani de la Paeria, on es van recuperar materials molt significatius com la safa de ceràmica grisa paleocristiana o materials constructius de molt bona qualitat com els marbres d'importació.
Pàtera de terra sigil·lata paleocristina. Segle IV-V dC
A Theodora plena de mèrit,
que va viure amb el seu marit
44 anys i tres mesos,
vídua durant 22 anys i 9 mesos.
Reposa en pau a l'edat de 67 anys.
A partir de la segona meitat del V dC no hi ha cap evidència constructiva, i tot i que sabem de l'existència de la ciutat gràcies a les fonts escrites, un cancell visigòtic recuperat al carrer la Parra és l'únic testimoni que ens arribat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada