Diumenges d'arqueologia 2025

Ilerda tardo romana i visigòtica

Hi ha molt poques dades arqueològiques d'època baix imperials, tardoromana i visigòtica. Sabem molt poc de la nostra ciutat entre el final del món romà i la conquesta àrab al segle VIII dC.
A partir del segle III dC trobem enterraments adults a l'interior de la ciutat emmurallada on abans hi havia espais privats com la domus de l'Auditori. 

Enterrament documentat a l'Antic Portal de Magdalena

          (Auditori Enric Grandos)

Enterrament documentat al carrer Cardenal Remolins.

Enterrament documentat al carrer baixda de la Trinitat

Enterraments documentat al carrer Democràcia



I també es produeix l'abandonament d'edificis com el forn de pa de Francesc Macià, testimonis d'una crisi urbana de mitjans de segle III dC i de canvis culturals relacionats amb l'aparició de basíliques paleocristianes a l'interior de la ciutat.

En els segles IV i V, sembla detectar-se una nova revifalla constructiva com es va documentar a l'excavació del carrer Bafart o a l'excavació duta a terme al soterrani de  la Paeria, on es van recuperar materials molt significatius com la safa de ceràmica grisa paleocristiana o materials constructius de molt bona qualitat com els marbres d'importació.

Murs documentats al soterrani de la Paeria.

Pàtera de terra sigil·lata paleocristina. Segle IV-V dC

Àmbit documentat al carrer Bafart.

I també són d'aquest període un fragment de llàntia que conté part d'un crismó i làpida sepulcral de Teodora, mostres de la cultura  cristiana de la ciutat.

A Theodora plena de mèrit,

que va viure amb el seu marit

44 anys i tres mesos,

vídua durant 22 anys i 9 mesos.

Reposa en pau a l'edat de 67 anys.

A partir de la segona meitat del V dC no hi ha cap evidència constructiva, i tot i que sabem de l'existència de la ciutat gràcies a les fonts escrites, un cancell visigòtic recuperat al carrer la Parra és l'únic testimoni que ens arribat.

Cancell visigòtic trobat al carrer la Parra. Segle VII dC.