Passa al contingut principal

Com era medina Larida.   
La mesquita-aljama   


Als peus de l'alcassaba s'estenia el barri de la Suda. Un recinte tancat i protegit en alguns trams per l'antiga muralla roma i en altres de nova construcció com el que va quedar a la vista a la costa de Sant Joan quan s'enderrocà el barri del Canyeret.

Dins d'aquest recinte creiem que trobava la mesquita-aljama construïda el 901 per Lubb b.Muhammad

En els diferents sondejos realitzats dins del conjunt monumental de la Seu Vella han aparegut murs i elements constructius d'època andalusina que no semblen correspondre a estructures domèstiques i que ens fan pensar que estem davant de vestigis de la mesquita major de medina Larida..



Sondejos arqueològics realizats al conjunt monumental de la Seu Vella




Alçat mur documentat al sondeig 4, fet a l'interior de la Seu Vella, davant de la de Santa Margarida. Sobre aquest mur es recolza el tancament sud-oest de la nau de la Seu Vella. Conserva una alçada de 5,90 metres amb 15 filades de carreus de pedra sorrenca, col·locats del llarg i del través i units amb morter de calç i sorra.



Murs perpendiculars documentats en el pati central del claustre (sondeig 13) aprofitats per recolzar els contraforts del claustre (segle XIV). L'envergadura, el tipus d'obra i la seva orientació paral·lela i simètrica al localitzat sota els peus de la nau permet plantejar la possibilitat que es tracti de les restes d'una mateixa edificació.





Basament i arrancament de fust de columna, documentat al sondeig 12 al pati del claustre. Estratigràficament recolzats sobre un mur d'època tardorepublicana i repicat per la rasa de construcció d'un contrafort del claustre gòtic, sense descartar que pugues formar part d'un primitiu claustre cristià, podria formar part de la mesquita.






En el sondeig 15, a l'exterior de la galeria sud del claustre, es va poder veure com l'obra feudal (amb blau) es recolzava sobre un mur de considerable amplada i de tipologia andalusina que podria formar part del tancament sud de la mesquita.



Amb aquestes restes hem fet una restitució de com podria ser la mesquita. Una proposta hipotètica que s'ha d'entendre com una eina de treball, que pot canviar en qualsevol moment, especialment si algun dia l'excava en extensió el pati del claustre de la Seu Vella.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom