Passa al contingut principal

Com era medina Larida.   
El barri de la Suda.    


Als peus de l'alcassaba s'estenia pel turó de la Seu Vella el barri, que en època feudal es coneixerà com el barri de la Suda, on hi havia la mesquita-aljama.
Un barri de medina Larida molt lligat al poder que malauradament va quedar molt afectat durant  el procés de transformació del turó  en ciutadella militar en època moderna, i són poques les evidències arqueològiques que tenim sobre la configuració d'aquest barri, tan important de la medina.

Sabem però, que almenys des de la primera meitat del segle X hi ha habitatges en aquest indret. Com ho demostren les tres a l'antiga Caserna de Cavalleria.
En aquestes estructures d'emmagatzematge, que un cop amortitzades es reutilitzem com escombres,  hem recuperat un important lot ceràmic, que destaca tant pel seu volum com per la gran diversitat de formes. Amb unes produccions acurades, de pastes dures, ben cuites, amb acabats de superfície molt diversos i sempre de gran qualitat.








S'han conservat també restes constructives d'època califal i taifa (segona meitat del segle X-segle XI) com les dues cases localitzades a la plaça alta de Louvigny, que per adaptar-se a la topografia del turó s'organitzen en dues terrasses.


Vista d'una de les cases (casa 2) trobades al vessant nord-est.
Pati porticat i detall de les escales.

O les restes documentades a la intervenció feta a la muralla de tancament de la ciutadella moderna, al costat de la Porta del Lleó, on a més de la troballa de la muralla andalusina, es van localitzar una canalització que desguassava a l'exterior de la muralla i part d'un habitatge, que conservava la sortida d'una la canalització domestica.

Vista de les restes localitzades a la porta del Lleó.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom