Arqueologia de la ciutat de Lleida

Com era Ilerda Els carrers Restitució de la ciutat d'Iluro (Mataró) L’organització dels carrers d’Ilerda era diferent de les ciutats romanes construïdes a la plana, com Iluro   (Mataró) o Empúries. Ciutats amb una xarxa ortogonal traçada a partir d’un: • Cardo: carrer orientat nord /sud. • Decamanus : carrer orientat est/ oest. Malgrat la topografia marcada pel turó de la Seu Vella i el riu, a Ilerda es van traçar dos carrers principals. El primer, el Decumanus, travessava la ciutat de sud-est a nord-oest, seguint aproximadament l’actual eix comercial. Al costat de les termes hi havia la cruïlla amb el Cardo, un carrer porticat de 12 m. d’amplada que es dirigia a la porta de sortida cap a Osca amb un traçat paral·lel al carrer Democràcia. A l'excavació del solar número 19 del carrer Democràcia, van localitzar part del cardo, tot just a sota d'on avui s'aixeca el gimnàs del col·legi la Sagrada Família. Cardo, segle I dC.

Com era Ilerda. El port fluvial. Pel riu Sicoris arribaven a la ciutat petits vaixells de càrrega des de l'Ebre.  També sortien els productes que ens arribaven des del Pirineu, com la fusta.  A les excavacions que es van dur a terme al soterrani del palau de la Paeria es van recuperar restes d'un magatzem portuari a prop del dic on s'amarraven els vaixells.

Com era Ilerda. El pont Bellum civile Pharsalia   Lucà (IV, 11-16) “.... quem pons amplectitur arcu ...” El pont de pedra amb arcs i tallamars que travessava el riu es va convertir en un dels més importants de la península. Per sobre passava  la via del Nord,  una de les vies principals que recorria Hispània,  que unia Tarraco (Tarragona) , Caesaragusta  (Saragossa) i Asturica Agusta (Astorga)

Com era Ilerda. Les portes de la ciutat De la ciutat d'Ilerda s'hi podia entrar i sortir per quatre portes: Des de l'entrada principal de la ciutat, localitzada al sud, on avui en dia hi ha l'Arc del Pont, s'iniciava el camí a  Tarraco  (Tarragona) travessant el riu pel pont de pedra. A l'oest, trobem la porta en direcció a  Caesar   Agusta  (Saragossa), que es trobava als vols de la Plaça Sant Francesc. Els Ilerdenses que volien anar Osca, sortien per la porta localitzada al nord, on avui hi ha la Plaça  Mossèn  Cinto. I finalment, si es dirigien als Pirineus, ho feien per la porta de la banda est de la ciutat. (Carrer Cardenal Remolins) tot seguint el camí on es trobava la necròpolis de l'Estació.

Com era Ilerda La Muralla La muralla d’Ilerda es va construir entre el 100 i el 80 aC.   L'únic tram documentat, i que es pot veure,  es troba al Turó de la Seu Vella, a l'esquerra de la Porta del Lleó, proper a la zona dels dipòsits d'aigua. S’aixecà  sobre un sòcol de 2,5 m.   d’amplada fet   amb grans blocs de pedra sense treballar, units amb terra i argila. En alçada els blocs eren rectangulars ben escairats.

Com era Ilerda  La ciutat La ciutat  emmurallada ocupava unes 23 hectàrees. Des del primer moment de la seva fundació (100 aC.) a més del turó la part baixa de la ciutat ja va ser ocupada amb construccions,  a excepció de l’extrem nord-est (barri de Magdalena), on els primers nivells arqueològics i edificis són d’època augustal (20-0 aC.)

La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 

Els tres primers Ilerdenses   coneguts L’any 218 aC. els romans arriben a Empúries i inicien la conquesta de la península ibèrica en mans dels cartaginesos i els pobles ibers. Un dels primers territoris organitzats amb ciutats i vies fou el nord-est de la península. Poc a poc s'omple de ciutats i camins que han perdurat fins als nostres dies. Vers l’any 100 a.C es funda la ciutat romana d’Ilerda. El topònim d’Ilerda apareix per primera vegada en un document epigràfic força conegut com és el Bronze d’Ascoli, en relació a l’origen (ilerdenses-gentilici) de tres genets auxiliars als quals se’ls concedeix la ciutadania romana per haver participat en la presa de la ciutat italiana d’Asculum al costat del general Estrabó.     Q(uintus) Octacilius fill de Suisetarten   C(aius) Cornelius fill de Nesille   P(ublius) Fabius fill d’ Enasagin

Segle I dC.. Carrer Bafart Què hem trobat de la Iltirta ibèrica ? El turó de la Seu Vella esdevé des d'antic un punt estratègic de control sobre la plana de Lleida. És lògic suposar que l' oppidum  Ilergeta ocupés la part més alta d'aquest turó, però en les  diverses  intervencions arqueològiques qu no hem trobat cap element in situ relacionat amb l'antiga ciutat ibèrica. Les úniques evidències arqueològiques corresponent a fragments de ceràmica recuperats durant les excavacions, alguns d'ells d'importacions que ens remunten fins al segle V aC.  i  gran quantitat de vaixella ibèrica pintada de diferents moments cronològics. Kalathos. Segle I aC.. La Suda Fragment de plat.  Segle I aC. Vessant sud est turó de la  Seu Vella Copa. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella Frament. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella Copa. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella Tapadora. Segle I aC La Paeria

Pinzellades de la història de la nostra ciutat Des de l’any 1992 hem excavat en més de 300 solars i carrers de la ciutat de Lleida. I això ens ha permès saber com ha canviat al llarg de la seva història. Inspirats amb l’idea de la Núria Rauret de Turisme de Lleida que cada dia ens parlarà al seu Facebbok de la història de Gardeny, els arqueòlegs de l’Ajuntament de Lleida, mentres duri el confinament, us anirem fent pinzellades de la història de la nostra ciutat  i us ensenyarem els objectes del nostre passat que hem recuperat gràcies a les excavacions arqueològiques. Els orígens de la ciutat es remunten a l’època dels Ibers. Iltirta és el nom del poblat/capital (oppidum) dels Ilergetes, suposadament localitzat a la part alta del Turó de la Seu Vella. Els seus cabdills Indíbil i Mandoni, es van fer famosos per la seva lluita contra els romans. Finalment el general romà Publi Corneli Escipió els captura i executà al 205 a.C..

SUSPENSIÓ TEMPORAL DELS DIUMENGES D'ARQUEOLOGIA D'acord amb els decrets alcaldia de l'ajuntament de Lleida signats amb data de 12 de març de 2020, que estableixen mesures de protecció de la ciutadania en general davant l’evolució del Covid -19, i que entre les quals es disposa   la suspensió de la totalitat de les activitats públiques organitzades per l’Ajuntament a les ludoteques, llars de jubilats, Joventut, Centres Cívics, Escola d’Art Municipal, Conservatori Municipal de Música, Aula Municipal de Teatre, Casal de la Dona i resta de sales municipals. Queda suspès temporalment, fins a nou avis, el programa de "Diumenges d'arqueologia" on es realitzaven vistes guiades a les sales amb restes arqueològiques de la nostra ciutat. Per tant, no es dura a terme la visita programada aquest diumenge dia 15 de març al magatzem de l'arxiu arqueològic, ni cap altra dels diumenges programats,  fins que les les autoritats ho considerin oportú.

Diumenge dia 23. 11h Visita guiada a l'Arxiu arqueològic EL CONTENIDOR D’HISTÒRIES L’ARXIUARQUEOLÒGIC    Av. Fontanet, 26 Obrir la caixa i fregar els objectes amb els dits i llegir altres vides.. .en  un sol espai i moment . El  magatzem de l'Arxiu Arqueològic: un recorregut per les troballes arqueològiques de la ciutat, des de l'època romana fins als nostres dies. Els nens que acompanyin a ls seus pares  durant la visita podran fer un tast  dels tallers  d'arqueologia que fem per les escoles: Excavar un sorral arqueològic, fer un mosaic o reconstruir peces de  ceràmica . Visita guiada gratuïta a les 11h. Cal inscripció prèvia a: vinearxiuarqueologic@paeria.cat 616 96 21 12

Diumenge 8 de maig  "Adobers al Carme" Visita les adoberies de Lleida Rambla Ferran, 7 Obradors de blanquers, aluders, assaonadors.... bastits al redós de la muralla i nodrits per aigües de fonts, sèquies i pous per produir les millors pells. Vine a conèixer els vestigis de la pròspera indústria feudal de la pell de Lleida i els obradors de les Adoberies, bastides al segle XIII del barri de la Magdalena. Entrada lliure de 10.30 a 13.30. Vistes guiades gratuïtes a: 10:45 11:45 (Aquest torn ja està ple) 12:45