Passa al contingut principal


Segle I dC.. Carrer Bafart

Què hem trobat de la Iltirta ibèrica?












El turó de la Seu Vella esdevé des d'antic un punt estratègic de control sobre la plana de Lleida.És lògic suposar que l'oppidum Ilergeta ocupés la part més alta d'aquest turó, però en les diverses intervencions arqueològiques quno hem trobat cap element in situ relacionat amb l'antiga ciutat ibèrica.Les úniques evidències arqueològiques corresponent a fragments de ceràmica recuperats durant les excavacions, alguns d'ells d'importacions que ens remunten fins al segle V aC. i gran quantitat de vaixella ibèrica pintada de diferents moments cronològics.

Kalathos. Segle I aC.. La Suda
Fragment de plat.  Segle I aC. Vessant sud est turó de la  Seu Vella

Copa. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella
Frament. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella
Copa. Segle I aC. Vessant sud est turo Seu Vella
Tapadora. Segle I aC La Paeria



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom