Passa al contingut principal

Com era medina Larida.    

 Les Muralles interiors   



A banda del mur que envoltava la medina hi havia dues construccions defensives a l'interior de la ciutat.
Del mur de protecció perimetral del barri de la Suda partien dues muralles protegides amb torres, que perpendiculars al riu dividien la medina en barris. Aquests murs interiors són coneguts com la cuirassa de Sant Andreu i la Cuirassa de Sant Joan o de Porta Ferrissa.
La funció d'aquestes divisions internes era doble, d'una banda facilitar i protegir l'accés a l'aigua del riu,  i alhora tancar la ciutat en reductes quan ja s'havien obert bretxes als murs perimetrals.

La Cuirassa de Sant Andreu

Aquesta muralla interna pujava en zig-zag des de la plaça Sant Francesc vers la porta de Sant Andreu, per enllaçar amb la muralla que tancava el barri de la Suda.


Durant el seguiment arqueològic de les obres de reposició de serveis l'eix comercial, l'any 2005, es va documentar un petit tram d'aquesta muralla fet amb grans blocs de pedra sorrenca i col·locats del llarg i del través. En aquest indret la historiografia local situa un portal sarraí.



La Cuirassa de Sant Joan

Aquest llenç murat baixava en línia recta des del turó de la Seu Vella, on després s'aixecarà el palau del Bisbe,  i avui en dia es troba el contra baluard de la Reina, fins a la part baixa de la Baixada de la Trinitat.



La cara interna d'aquesta estructura es va documentar al soterrani de l'edifici número 3del carrer de la Baixada de la Trinitat. En les obres de reurbanització del mateix carrer en va localitzar part d'una torre d'aquesta muralla.



Les obres de reposició de serveis l'eix comercial l'any 2005 van traure a la llum la fonamentació d'un altre tram d'aquesta cuirassa.

En aquest cas amb un d'un gran sòcol de tres metres d'amplada fet amb grans blocs disposats del través i del llarg i un nucli interior de carreuat més irregular fet per suportar l'estructura d'una porta, que serà coneguda posteriorment amb el nom porta d'en Nolius, de Corbins o Porta Ferrissa.










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom