Passa al contingut principal

Com era medina Larida   Espais de producció.   





En la zona on després de la conquesta cristiana es va construir l'església de Sant Martí, en època andalusina hi havia el que s'ha identificat com un espai dedicat a la producció de terrissa.

Les restes documentades durant l'excavació realitzada a l'exterior de l'església romànica abasten un curt espai cronològic situat entre final del segle XI i principi del segle XII.

Es van trobar tot un seguit d'estructures interpretades com a bases de decantació de l'argila i un gran nombre d'eines de terrisser com els trespeus i les barres còniques emprades com a suport de les peces dins el forn.


També varen sortir dues canalitzacions excavades a la roca que, partint cadascuna d'una bassa de decantació, delimitaven un seguit d'àmbits.

Les restes de Sant Martí ens aporten una dada molt important. L'orientació de les estructures es idèntica a la dels actuals carrers Jaume I i el carrer Darrere de Sant Martí, fet que ens permet deduir que el traçat d'aquests carrers perdura d'època andalusina.

Estructures documentades.
Gris: murs, blau: canal, lila: estructures decantació i groc: sitges.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
2 comentaris
Més informació