Passa al contingut principal
Com era medina Larida     
L'alcassaba.  







Un castell (hisn) és, en la majòria de ciutats andalusines, una construcció defensiva composta d'una torre amb estances interiors lligada a una obra de fortificació de més envergadura anomenada alcassaba (qasaba) delimitada per torres i muralles que encerclen un gran pati central. És a dir, l'alcassaba és un complex defensiu a l'interior de la medina on hi ha integrat el cos principal o castell, a part d'altres dependències i serveis

A medina Larida el recinte de l'alcassaba estava situat a la Roca Sobirana, la plataforma més alta del turó de la Seu Vella, amb  aproximada de 4.600 m2,  que coincidia a  grans trets amb la planta del castell feudal. D'aquest recinte coneixem els tancaments nord i est, tots dos conservats sota les construccions cristianes.






Totes les restes arqueològiques documentades corresponen a dependències domèstiques o cases independents de tipus residencial, que evidencien l'ocupació de l'indret amb anterioritat a la primera meitat del segle X. i que pateixen importants transformacions en època Taifa (segle XI)

Planta amb les estructures documentades al conjunt monumental de la Suda.
Època emiral (900-950)


Part d'una casa documentada a l'angle nord-est de l'alcassaba.
Època califal. Segle X.


Restes d'un pati enllosat d'època taifa. (segle XI)

D'altra banda no tenim evidències arqueològiques de l'alcàsser, palau-castell 
andalusí, però la concentració de les sitges i edificacions privades la banda nord del recinte podria indicar-nos que l'alcàsser o castell podria estar localitzat a la banda sud de la Roca Sobirana, des d'on es devia veure de tots els punts de la ciutat, emfasitzant el seu caràcter simbòlic i polític.









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom