Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

Com era medina Larida     
L'alcassaba.  







Un castell (hisn) és, en la majòria de ciutats andalusines, una construcció defensiva composta d'una torre amb estances interiors lligada a una obra de fortificació de més envergadura anomenada alcassaba (qasaba) delimitada per torres i muralles que encerclen un gran pati central. És a dir, l'alcassaba és un complex defensiu a l'interior de la medina on hi ha integrat el cos principal o castell, a part d'altres dependències i serveis

A medina Larida el recinte de l'alcassaba estava situat a la Roca Sobirana, la plataforma més alta del turó de la Seu Vella, amb  aproximada de 4.600 m2,  que coincidia a  grans trets amb la planta del castell feudal. D'aquest recinte coneixem els tancaments nord i est, tots dos conservats sota les construccions cristianes.

Totes les restes arqueològiques documentades corresponen a dependències domèstiques o cases independents de tipus residencial, que evidencien l'ocupació de l'indret amb anterioritat a la primera meitat del segle X. i que pateixen importants transformacions en època Taifa (segle XI)

Planta amb les estructures documentades al conjunt monumental de la Suda.
Època emiral (900-950)

Part d'una casa documentada a l'angle nord-est de l'alcassaba.
Època califal. Segle X.

Restes d'un pati enllosat d'època taifa. (segle XI)

D'altra banda no tenim evidències arqueològiques de l'alcàsser, palau-castell andalusí, però la concentració de les sitges i edificacions privades la banda nord del recinte podria indicar-nos que l'alcàsser o castell podria estar localitzat a la banda sud de la Roca Sobirana, des d'on es devia veure de tots els punts de la ciutat, emfasitzant el seu caràcter simbòlic i polític.