Passa al contingut principal

Com era medina Larida   

Els carrers.   






La imatge tradicional que tenim d'una ciutat àrab és la d'una ciutat plena de carrers estrets i sinuosos que no semblen respondre a una ordenació urbanística gaire planificada, però, i malgrat que tenim poquíssimes dades de la ciutat abans de la primera meitat del segle X, les dades que ens aporta l'arqueologia fan pensar que medina Larida fou una ciutat perfectament estructurada, on els espais públics i privats estan definits des d'un principi.

Gràcies a les excavacions realitzades al barri de Magdalena, i en especial a l'excavació prèvia a la construcció de l'Auditori Enric Granados, la presència de pous morts i clavegueres ens han permès hipotetitzar com s'organitzava la trama urbana d'aquesta part de la medina.

Restitució de la urbanització del barri de Magdalena.

El primer aspecte a assenyalar dels vials és la seva l'adaptació a la topografia, tot seguint les corbes de nivell. 
Els carrers principals,orientats est-oest, eren paral·lels a les corbes de nivell i que reben el cabal de les clavegueres dels eixos secundaris.

Claveguera d'un eix principal  documentat a l'Antic Portal de Magdalena (Auditori)

S'han considerat carrers secundaris dels vials transversals, en sentit perpendicular a les corbes de nivell i que reben el cabal de les clavegueres de desguàs de les cases.

Claveguera d'un eix secundari  documentat al carrer Bafart.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom