Passa al contingut principal

Com era medina Larida.   

La muralla exterior

Entre final del segle IX i mitjan del segle X dC Lleida passa de ser un nucli defensiu localitzat al turó a esdevenir una veritable medina envoltada per una muralla d'aproximadament 30 hectàrees.

En el tancament exterior de la Lleida andalusina es poden diferenciar dues tipologies. D'una banda, aquells trams de mur davnat dels  rius Segre i Noguerola actuen com a defenses i per tant no cal afegir torres i, d'altra banda, els trams protegits amb torres.



El primer tram correspon al tancament sud-oest i sud-est, aproximadament des de l'actual carrer Cavallers fins al Palau de la Diputació. Aquí el mur pren la categoria de tancament fluvial.
En alçada aquest  tancament fluvial tenia uns 90 centímetres d'amplada fruit de la disposició d'un bloc del través amb secció vista per l'interior i l'exterior. Quan l'obra disposa els blocs del llarg la suma de dos carreus en paral·lel permet assolir la mateixa amplada.


Mur de tacament fluvial localitzat a l'Av. Blondel, 56 (Zara) 

A la segona categoria, es correspon la resta d'emmurallament protegit amb petites torres de planta rectangular. Hem pogut documentar fins a sis d'aquestes torres. Quatre que defensaven el llenç exterior de la muralla i dues associades a la protecció de les portes d'accés a la ciutat.


Torre que flanquejava una de les portes d'entrada a la medina.
Obres de l'eix a la plaça Mossén Cinto.

El gruix d'aquest mur defensiu arriba fins als 1,40 metres fruit de la disposició d'un bloc del llarg més dos de perpendiculars disposats del través.  No disposem a hores d'ara d'indicis de la utilització de tàpia encofrada sobre els sòcols de pedra.


Torres i muralla localitzades a l'excavació d'Anselm Clavé, 86


Les torres estaven fetes amb grans blocs de pedra sorrenca disposats en filades escalonades. Es tracta de torres rectangulars de cinc metres de llargada i flancs perpendiculars a la muralla de tres metres. El nucli d'aquestes plataformes està omplert de blocs de pedra units amb terra.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom