Com era medina Larida.
Els incis de la ciutat àrab. Segles VIII-IX
Lleida va romandre sota el domi àrab entre l'any 714, data en què la ciutat fou conquerida per l'exèrcit berber comandat per Tariq poc després de la caiguda de Saragossa, i l'any 1149 quan Al-Muzaffar, valí almoràvit de Lleida, capitulava la ciutat i el seu territori a les tropes dels comtes cristians Ramon Berenguer IV i Ermengol VI.
Més de quatre-cents anys d'història dels quals les excavacions arqueològiques ens permeten conèixer i veure l'evolució urbanística de medina Larida, que va seguir el mòdel urbà d'altres ciutats d'al-Andalus, on el centre polític i militar s'estableix en una ciutadella elevada i separada de la resta de la ciutat emmurallada que s'estenia als seus peus.
L'any 778 la ciutat fou assaltada i arrasada per les tropes franques de Lluís el Pietós. A finals del segle IX, (883/884), Ismail Musa inb Lub la va iniciar la seva reconstrucció i partir del 901 es va iniciar la construcció de l'alcassaba i la mesquita major.
Arqueològicament no tenim dades d'aquests dos primers segles de medina Larida, però cal pensar que es tractava 'una ciutat concentrada al turó de la seu Vella, de caràcter més aviat militar amb funcions de control sobre la frontera a fi de consolidar el domini sobre la zona, i on probablement es reutilitzen estructures d'èpoques anteriors.
 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada