Passa al contingut principal

Com era medina Larida.    

Els incis de la ciutat àrab. Segles VIII-IX     


Lleida va romandre sota el domi àrab entre l'any 714, data en què la ciutat fou conquerida per l'exèrcit berber comandat per Tariq poc després de la caiguda de Saragossa, i l'any 1149 quan Al-Muzaffar, valí almoràvit de Lleida, capitulava la ciutat i el seu territori a les tropes dels comtes cristians Ramon Berenguer IV i Ermengol VI.
Més de quatre-cents anys d'història dels quals les excavacions arqueològiques ens permeten conèixer i veure l'evolució urbanística de medina Larida, que va seguir el mòdel urbà d'altres ciutats d'al-Andalus, on el centre polític i militar s'estableix en una ciutadella elevada i separada de la resta de la ciutat emmurallada que s'estenia als seus peus.
L'any 778 la ciutat fou assaltada i arrasada per les tropes franques de Lluís el Pietós. A finals del segle IX, (883/884), Ismail Musa inb Lub la va iniciar la seva reconstrucció i partir del 901 es va iniciar la construcció de l'alcassaba i la mesquita major.
Arqueològicament no tenim dades d'aquests dos primers segles de medina Larida, però cal pensar que es tractava 'una ciutat concentrada al turó de la seu Vella, de caràcter més aviat militar amb funcions de control sobre la frontera a fi de consolidar el domini sobre la zona, i on probablement es reutilitzen estructures d'èpoques anteriors.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom