Arqueologia de la ciutat de Lleida

Com era la Leyda feudal.

El convent de Predicadors.

Durant els segles XIII - XIV són molts els ordes religiosos que s'estableixen fora de les muralles de la ciutat de Lleida (Antoninians, Agustins, Clarisses, Franciscans, Mercedaris, Cartoixans, Carmelites Calçats, Trinitaris, Dominics, Monges Cistercenques, Templers i Hospitalers), al costat dels camins de sortida i rodejats de camps i terres de cultiu que garanteixen la manutenció de les comunitats i el compliment dels seus preceptes. A finals de segle XVI s'hi afegeixen els Caputxins (1596) i les Clarisses (1575), que tornen a establir-se als afores, mentre que els Carmelites Descalços (1589) ho fan dins de la ciutat.

Aquesta situació canvia radicalment entre el 1642-1643, quan el governador militar francès M. de Rogles, i molt a pesar dels paers, ordena l'enderroc dels convents que envolten la ciutat per evitar que les tropes atacants hi trobin refugi. Les pedres dels seus murs s'utilitzen en la construcció de les muralles de la ciutadella del Turo de la Seu Vella.

Aquells fets i la Guerra dels segadors obliga els ordes religiosos a refugiar-se a l'interior de la ciutat, superar les dificultats del moment i, a poc a poc, construir els nous convents (Mercedaris, Franciscans, Dominics, Trinitaris, Agustins, Carmelites Calçats, Clarisses i Caputxins).

Convent de Predicadors.

L'orde mendicant dels dominics es regia per la regla de St. Agustí, el lema de la qual era: lloar, beneir i predicar. Sembla que s’establiren a Lleida el 1219 en un terreny donat per Jaume I, sota mateix de la Suda al vessant nord del Turó, actualment ocupat pel parc de Sta. Cecília.

Aquest convent va quedar destruït durant la guerra dels Segadors, el 1642.

El 1699 es va reedificar al centre de la ciutat, al carrer Cavallers, però aquesta construcció tampoc va sobreviure a la Guerra de Successió i el 1707 va quedar gairebé destruït per les tropes de Felip V.Entre el 1735 i 1753 es va refer i encara es conserva en bona part, conegut actualment com“El Roser”. Després de la desamortització ha tingut usos diversos, especialment docents, com a Estudi General de Lleida i escola de Belles Arts. Actualment parador naciona.

L'any 2008, abans de la construcció del parc de Santa Cecília es van realitzar sondejos arqueològics, que van posar de manifest com les restes del convent encara es conserven al subsòl.

Posteriorment, el 2017, en l'excavació prèvia la construcció d'una pista de Street Workout en el Parc de Santa Cecília de Lleida documentar una àrea d'enterraments, al voltant del convent.

El convent totalment arrasat a escala arquitectònica, només conserva part de paviments, rases de fonamentació i les sepultures realitzades a l'interior del qual s'ha interpretat com a edifici de culte.