Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

Com era la Leyda feudal.   

El barri de Cap Pont   

El barri de Cap Pont situat de forma estratègica a la entrada sud de la ciutat, a traves del pont  li dona nom.




Les primeres referències del barri es remunten a una "turris in Capite Pontis", la qual  concedida al bisbe de Lleida al 1180.  Aquest predi (finca) podria haver estat el nucli a partir del qual es desenvolupà el raval durant els primers segles de la Lleida feudal.

El Cappont fou, juntament amb el barri de Sant Llorenç, una de les àrees fora de muralles a les quals fou relegada la població andalusina després de la conquesta feudal. Compost en gran nombre per camperols que conreaven la veïna horta de Fontanet però entre els quals també hi havia ferrers, veterinaris i membres d'altres professions.

A partir del segle XIII, el pont és testimoni del cobrament d'impostos que graven l'entrada de mercaderies (el pontatge), i atreu des de ben aviat una sèrie d'activitats relacionades amb el tràfic de persones i béns. Moment en el qual comença a ser majoritària al barri  la població de cultura cristiana.

Durant la intervenció arqueològica feta entre els 1993 i 1994, arran de les obres de canalització del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, es va documentar un habitatge a l'angle sud-oest del qual s'entrecreuen dos carrers, i el pou d'una sénia, testimonis d'aquesta primera ocupació del barri.

Carrer i murs amb fonaments de còdols del segle XIII

El pou de la sénia, de planta rectangular, estava fet amb carreus de pedra sorrenca ben escairats, lligats amb morter de calç, amb alguns forats destinats a rebre els travessers que permetessin descendre-hi per fer tasques de neteja i manteniment.
Es tracta d'una senia de les anomenades "d'eix curt" movudes per un  l'animal, norrnalrnent un ase o una mula.

Els murs d'aquesta fase estan fets amb còdols disposats "a espina" i lligats amb morter de calç sobre el qual s'aixecarien en alçada parets tovots lligades entre si amb argila.
Per contra en les cases construïdes a partir del segle XIV s'emprarà un aparell de grans carreus per tal s'aixecar immobles amb més d'un pis d'alçada. Sòlides edificacions que continuaran dempeus fins al moment d'enderroc del barri en època moderna.

A final del segle XIV i inici del XV, es generalitzen les estructures circulars fetes amb carreus lligats amb morter de calç, que demostren un canvi d'orientació econòmica del barri.

Murs del segle XIV, estructura circular
i en primer pla la sénia de la fase anterior.

Aquest tipus d'estructura circular, documentat en altres excavacions de la ciutat, s'han relacionat amb activitats de manufactura tèxtil; de confirmar-se aquesta hipòtesi es podria relacionar amb les notícies històriques que relacionen el barri de Cap Pont  amb l'explotació dels capolls de seda.

El segle XVI i la primera meitat del XVII mantenen un to continuista respecte del XV, encara que amb certa tendència vers l'afebliment del barri. Apareixen també en aquesta fase, com a la resta de la ciutat, els cups, indicadors d'una nova orientació en l'economia del barri que gira entorn de l'agricultura.

Els anys compresos entre els setges patits per la ciutat durant la guerra dels Segadors (1644) i la guerra de Successió (1707) haurien de contemplar, si hem de creure les fonts escrites, la veritable agonia del Cappont i el preludi de la seva desaparició en esdevenir zona militaritzada amb posterioritat a aquest darrer conflicte.

Murs de la antiga fortificació.Construïda el 1858.