Passa al contingut principal

Com era la Leyda feudal 
La Canonja de la Seu Vella.   



Al costat nord del claustre de la Seu Vella es conserven les dependències del capítol de l'antiga catedral (sala capitular, Pia Almoina, degania, arxius, capelles, magatzems, etc.).

La Canonja consta de diferents edificis que es van anar construint entre la segona meitat del segle XII i el segle XV, per bé que en el segle XVI encara s'hi va fer alguna remodelació important.

Dins de l'execució del Pla director de la seu vella, l'any 1997 es va realitzar un estudi interdisciplinari que va combinar la realització d'una intervenció arqueològica amb un estudi historicoartístic que va permetre constatar la seva evolució.


L'estructura més antiga de les documentades són els fonaments d' una nau de planta trapezoidal de de la segona meitat del segle XII.

Molt a finals del segle XII o en els primers anys del segle XIII es reforma aquest edifici amb la construcció d'una nau més estreta coberta amb volta de canó apuntada, amb sis finestres a la façana meridional i paviment de lloses de pedra, coneguda posteriorment com a Santa Maria l'Antiga que va acollir el culte religiós abans de la consagració de la Seu Vella.

La resta de l'edifici de planta rectangular de la banda nord degué seguir funcionant al llarg de tot el segle XIII, perquè també són del dos-cents unes estructures situades al costat occidental d'aquest, però només conservades en el nivell més inferior i de les que en desconeixem la seva funció.

A ponent de Santa Maria l'Antiga a finals del segle XIII o inici del segle XIV es va bastir una nova nau, amb una divisió interna, que albergava la Pia Almoina i la Sala capitular. Per fonamentar aquesta nau i per salvar el desnivell del terreny es va construir una nau inferior coneguda com a "casa de la volta", que va funcionar com magatzem dels materials d'obra de la seu.


Ja al segle XV es varen fer reformes molt importants a tot el conjunt d'edificacions. Es van reorganitzar les dependències de la banda del claustre. Es va enderrocar la separació entre Santa Maria l'Antiga i la Pia Almoina i es va construir un nou mur de tancament més cap a orient, donant més espai a la Pia Almoina.





També al llarg d'aquesta centúria es va construir un edifici adossat a la cara nord de Santa Maria l'Antiga, que va albergar la Degania.

A mitjans del quatre-cents, es va construir l'arxiu notarial, tot aprofitant part de les estructures inferiors del segle XIII a la banda nord de la Casa de la Volta. I es varen reformar les estructures superiors, al costat nord de l'Almoina i la sala capitular, que varen culminar amb una balconada amb rica decoració escultòrica a la seva façana occidental. Aquesta balconada, en realitat, comunicava amb un passadís en la façana de la sala capitular, que permetia l'accés al claustre a través de la capella dels Innocents.

Porta i escales d'accés des de la sala capitular a l'arxiu.

Amb les obres dutes a terme al llarg del segle XV es va assolir la morfologia bàsica de les construccions de la Canonja. A mitjans del segle XVI, es faran reformes a la sala capitular i es construirà l'escala de caragol que donava accés al nou arxiu localitzat a la planta superior de la sala del capítol.



A partir d'aquest moment hi ha pocs canvis substancials, fins que al segle
XVIII les construccions de la Canonja van ser adaptades com a caserna borbònica i al segle XX que s'adeqüen com a casa d'exercicis espirituals. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom