Passa al contingut principal

Com era medina Larida.  La cultura material (I)  



L'aparició de monedes andalusines és molt poc freqüent, només comptem amb dos dírhams de plata i alguna moneda fraccionaria i algun falús. Dels dírhams, l'un, de Yussuf al-Muzafar (1048) aparegut a la intervenció de l'antic Portal de Magdalena (Auditori)  i l'altre trobat al jaciment de la Casera.



Un altre tipus de material molt significatiu són els omòplats de bòvids. L'ós es poleix i són emprats com a pissarres. Totes les peces trobades tenen escrites  lletres de l'alfabet àrab. És on, nens o adults, aprenien a llegir i a escriure. Alguns presenten marques de reutilització. I altres enen un foradet per penjar.



També elaborats amb ossos de bòvids, en aquest cas metàpodes de vaca que són utilitzats pels ferrers com a enclusa per dentar les falçs..

                           


Foto: Esteban Nadal, Montserrat. «Huesos de vaca; yunques de herrero». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, [en línia], 2005, Núm. 27, p. 221-250
Única a Lleida és la peça d'escacs feta amb marbre recuperada als sondejos realitzats a la Seu Vella de Lleida, que avu en dia esà  prestada i exposada al museu de Lleida



Els elements arquitectònics d'aquestes no són gaire abundants, tot i que les peces conservades són molt interessants. En l'excavació de l'auditori es van recuperar, un merlet amb una decoració zoomorfa d'un lleó i dues gaseles del segle X, i una base de columna de segona meitat del segle X-XI.





Un capitell (segona meitat segle X-XI) amb una decoració molt característica de l'època andalusina: les fulles d'acant, de l'excavació al carrer Bafart.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom