Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

Com era medina Larida.  La cultura material (I)  

L'aparició de monedes andalusines és molt poc freqüent, només comptem amb dos dírhams de plata i alguna moneda fraccionaria i algun falús. Dels dírhams, l'un, de Yussuf al-Muzafar (1048) aparegut a la intervenció de l'antic Portal de Magdalena (Auditori)  i l'altre trobat al jaciment de la Casera.

Un altre tipus de material molt significatiu són els omòplats de bòvids. L'ós es poleix i són emprats com a pissarres. Totes les peces trobades tenen escrites  lletres de l'alfabet àrab. És on, nens o adults, aprenien a llegir i a escriure. Alguns presenten marques de reutilització. I altres enen un foradet per penjar.

També elaborats amb ossos de bòvids, en aquest cas metàpodes de vaca que són utilitzats pels ferrers com a enclusa per dentar les falçs..

                           

Foto: Esteban Nadal, Montserrat. «Huesos de vaca; yunques de herrero». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, [en línia], 2005, Núm. 27, p. 221-250

Única a Lleida és la peça d'escacs feta amb marbre recuperada als sondejos realitzats a la Seu Vella de Lleida, que avu en dia esà  prestada i exposada al museu de Lleida

Els elements arquitectònics d'aquestes no són gaire abundants, tot i que les peces conservades són molt interessants. En l'excavació de l'auditori es van recuperar, un merlet amb una decoració zoomorfa d'un lleó i dues gaseles del segle X, i una base de columna de segona meitat del segle X-XI.

Un capitell (segona meitat segle X-XI) amb una decoració molt característica de l'època andalusina: les fulles d'acant, de l'excavació al carrer Bafart.