Passa al contingut principal

El castell del rei

Com era la Leyda feudal.  
El castell del Rei.  



Les intervencions arqueològiques dutes a terme al conjunt monumental de la Suda han permès reconstruir com era el castell feudal bastit a la plataforma més alta del turó de la Seu, va partir importants mutilacions a partir d'època moderna.

Un cop conquerida la ciutat, el 1149, per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, la Suda, el castell-fortalesa de medina Larida resultava poc adequada per a les necessitats dels nous ocupants.
Les primeres obres realitzades , de les que ens queden vestigis a la nau sud, es van dur a terme entre final de segle XII i començament del XIII, i van esborrar qualsevol traça dels edificis que formaven l'alcassaba andalusina.

Elements arquitectònics d'estil romànics conservats a la nau sud.

El nou palau romànic era un recinte tancat, format per llenços de muralla protegits per torres prismàtiques. L'interior d'aquesta edificació era pràcticament buit amb una única nau al sud i la resta de superfície oberta, com un gran pati, que arribat el cas, havia de servir de refugi a la població.

Sota l'enllosat del pati hi havia una cisterna rectangular excavada a la roca, amb les parets i la volta apuntada fetes amb carreus ben treballats que tenen abundants marques de picapedrer. L'aigua recollida a la teulada es conduïa a l'interior de la cisterna mitjançant canonades ceràmiques encastades als murs de les naus.




Al llarg del segle XIII, es va substituir la teulada de fusta de la nau sud per cobertes gòtiques fetes amb pedra, cosa que va provocar la necessitat de reforçar la nau sud amb contraforts.
Durant aquesta centúria es van construir també la nau de ponent amb un cimbori, la nau nord-est i una gran torre al flanc de llevant. Torre d'homenatge, que segles després s'havia de conèixer amb el nom de torre dels jueus, comunitat que després de la guerra civil (1462-1472) de Joan II, va costejar-ne la reconstrucció o millora.


Al segle XIV la muralla nord s'havia desplaçat perillosament per l'empenta de les voltes de creueria de la nau nord-est, i es va reforçar amb un nou parament i contraforts interiors, que van suposar la reforma de la nau nord-est.
I finalment es construeix la nau nord per allotjar les noves cambres reials assolint la morfologia definitiva del castell reial.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom