Passa al contingut principal
Com era la Leyda feudal  
La Seu Vella   


La Seu Vella de Lleida (segle XIII-XV) està construïda a la Roca Mitjana del turó, des d'on presideix i domina la capital de les terres de ponent i bona part de la plana interior.

És sens dubte una construcció feudal molt estudiada i coneguda des del seu vessant arquitectònic i artístic. Avui us volem presentar les aportacions de l'arqueologia al coneixement d'aquest emblemàtic monument de la ciutat.


El pla director de la Seu vella (1993) planteja la restauració de la antiga catedral com una intervenció integral que té en compte els valors artístics i arquitectònics del conjunt monumental, però també el seu valor històric, com a element fonamental de la ciutat feudal i, per tant, preveu el seu estudi com edifici singular i la necessitat de conèixer el seu subsòl, per entendre millor l'evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció.

Així doncs, la majoria d'intervencions arqueològiques s'han fet arrel de la posada en marxa de les diferents fases de restauració del monument previstes en aquest pla. Abans les úniques actuacions arqueològiques realitzades a l'interior de la Seu o al seu entorn immediat es limitaven a unes petites cales a la plaça dels Apòstols l'any 1982, i a l'excavació de l'exterior de l'angle nord-est de la capçalera de la Seu, on es van documentar les fonamentacions de la primitiva absidiola i de la posterior capella gòtica dels Gralla, destruïda per l'explosió de polvorí de la Suda l'any 1812.
Dins de la redacció Pla Director, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va efectuar vuit cales de petites dimensions repartides per diversos indrets de l'antiga catedral. Entre els resultats obtinguts en aquests sondejos destaca els de la cala 4, localitzada al costat dret de la capella de Sant Joan Baptista davant de la Santa Margarida, on es va constatar com el mur de tancament oest de la Seu s'assenta sobre una potent fonamentació d'època islàmica i la constatació que la cisterna del claustre, es anterior a la construcció de la galeria nord del mateix.

L'any 1997 es va iniciar la restauració i revalorització de la Porta dels Fillols, a la Capella de Jesús i a la Capella de Sant Joan Baptista, que va suposar la represa de les intervencions arqueològiques a la Seu i l'inici de la col·laboració institucional entre el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida, assumint els arqueòlegs de l'Ajuntament la direcció tècnica d'aquestes.

En aquest cas, a més de poder documentar les espectaculars fonamentacions de l'antiga catedral, es va localitzar una zona de necròpolis, amb una primera fase , anterior a la construcció de la Seu (segona meitat del segle XII), i que va continuar en ús fins al segle XVII.



Fonamentacions de la façana sud de la Seu Vella, portic de la porta de Fillols
 i capella de Recasens.


Necròpolis segle XII
Tomba amb cista i monument funerari. Segle XII
Tombes en fossa simple. Segles XIII-XVII

El 2005 es van dur a terme fins a 9 cales en el claustre de la Seu Vella vinculades a un estudi de l'estabilitat de les galeries d'aquest, que a més a més van traure a la llum estructures anteriors a època feudal, i la necessitat d'excavar en extensió tot el pati del claustre.

El 2011 es va realitzar el seguiment de les obres de la recuperació de les cobertes a les Capelles de Montcada i Colom que van suposar el desmuntatge de la restauració feta per Pons Sorolla entre els anys 60 i 70. Aquest desmuntatge que va posar al descobert vuit mènsules romàniques pertanyents a la façana meridional de la capella de Santa Peronella (posteriorment coneguda com de Montcada), que restaven in situ camuflades per les reparacions posteriors de la capella de Colom.







El 2015 s'inicia la fase de consolidació i restauració del campanar, la reparació del sostre de dues capelles del claustre (Santa Caterina i les Onze Mil Verges) i la reconstrucció de l'escala de caragol, una de les que flanqueja la porta dels apòstols i que puja pel lateral dret fins a la primera coberta de les capelles i també a la coberta del claustre.
Documentació de la  tercera planta del campanar


El seguiment arqueològic d'aquestes obres va permetre la documentació de les lloses originals de pavimentació i preparació de la terrassa de la quarta planta del Campanar de la Seu Vella, a més a més de les posteriors reparacions fins a l'actualitat. D'altra banda,també es va documnetar la pavimentació de la coberta de les capelles de santa Caterina i les Onze mil Verges situades a la banda sud-oest del claustre de la catedral.

A finals de l'any passat es va iniciar una ambiciosa fase de restauració, que comportarà la restauració de la Porta dels Apòstols, el campanar, les cobertes del claustre de la Seu Vella de Lleida, el reforç d'un dels contraforts de la galeria ests del claustre i la substitució de l'actual sistema de drenatge del pati del mateix.

Aquestes obres, aturades temporalment per la Covid 19, ens han permès de moment, documentar el morter que reomplia les voltes de les cobertes del claustre (XIV), el paviment original de la capella del Safont situada en la planta baixa del campanar.
I  els rebaixos realitzats al claustre ens han deixat a la vista, com era de preveure, varis enterraments d'època feudal.


Morter de la volta de la coberta de la galeria est  (segle XIV)


Enterraments al pati del claustre. 

Paviment de la capella de Safont (2 1/2 segle XIV)







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom