Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

Com era la Leyda feudal.   El barri de sant Pau del Mercadal   

Situat a l'altra banda del riu noguerola i sota l'actual estació de Renfe-Adif, aquest barri és un dels barris que es desenvoluparen fora de la ciutat feudal encerclada per la muralla.

Situació del barri a l'altra banda del riu Noguerola i fora de la muralla medieval

Les seves restes van ser descobertes i recuperades en el transcurs de les obres de remodelació de l'actual estació i l'obra de perllongació de l'avinguda Príncep de Viana entre els anys 2004 a 2008. Tota aquesta extensa àrea ens va permetre delimitar de forma bastant aproximada l'abast d'aquest barri que va tenir una curta durada.

Segons les fonts, la seva creació la podem situar just després de la conquesta cristiana de la ciutat a mitjans del segle XII. Més endavant el 1174 el rei Alfons el Cast concedirà el dret de celebrar el mercat setmanal els dijous en aquest lloc. És una zona que resultà propicia, ja que era propera a les vies de comunicació tant terrestre com fluvial per on arribaven productes de muntanya o altres que remuntaven el riu des de la costa.

Murs laterals de l'església parroquial de sant Pau, avui sota les vies 7 a 9 a l'Estació.

D'altra banda s'havien construït albergs entorn de l'església parroquial, citada a l'Ordenatio Ecclesiae Ilerdensis de 1168 del bisbe Guillem Pere de Ravidats, que estava sota la prepositura de la de Santa Maria Magdalena. Aquesta petita església d'una sola nau i estil romànic estava envoltada del cementiri parroquial. L'excavació ens va desvelar la seva ubicació, el gruix dels seus murs (prop dels 3 metres als seus fonaments) i la seva amplada (12 metres)

Bassa de remull del cànem un cop buidada.

Les primeres activitats documentades en aquest barri aprofiten la seva situació entre rius i el relativament fàcil accés al recurs hidràulic. El cultiu i transformació del cànem i també del lli ocupà en un primer moment espais en el barri que posteriorment foren amortitzats pels habitatges. Es van documentar diferents basses per estovar els talls de cànem. Un cop passat un temps aquests talls eren transformats en fibres i utilitzades per fabricar teixits, estores o cordes.

Bassa de remull del cànem amb els còdols que ajuden a enfonsar el cànem i mantenir-lo sota l'aigua

A l'esquerra carrer amb claveguera del barri i vista dels murs dels habitatges amb còdols i blocs de pedra..

La forma de construir varià segons el lloc i el temps. Els habitatges propers a l'església es construïren amb blocs de pedra ben escairats i lligats amb morter de calç, mentre que els situats més a prop del riu i de cronologia posterior fonamentaven els seus murs amb còdols de riu i argila, facilitant estabilitat en un terreny de dipòsits fluvials, una tècnica que es detecta també en la construcció de la tanca que envoltava el barri descobert a la zona sud-oriental.

Planta de distribució dels habitatges a banda i banda de carrer i localització de les olles enterrades.

Un dels carrers es documentà la presència d'olles enterrades a terra davant els habitatges amb una funcionalitat que desconeixem. La supervivència del barri començà a perillar ja a mitjans del segle XIV amb la guerra entre el rei Pedro I de Castella i Pere IV d'Aragó. El lent abandonament del barri fa que el 1424 no quedin albergs habitats, només la rectoria i uns quants horts. El 1464 és destruït fruit de la guerra civil catalana i la seva parròquia s'extingirà el 1477.