Passa al contingut principal

LES ADOBERIES

LES ADOBERIES DE LLEIDA
Entre els anys 2000 i 2006, des de la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida vam excavar sis adoberies situades al carrer Rambla Ferran, arran de l’enderrocament i posterior projecte de construcció en els solars situats entre el número 1 i el 9 d’aquest carrer. Les Adoberies que es poden visitar són dos obradors d’un conjunt que ocupava tota l’illa entre les actuals baixades de la Trinitat i de l’Audiència. Tot el complex es va planificar i construir al segle XIII.

QUÈ ÉS UNA ADOBERIA?
Una adoberia és un espai destinat al tractament de pells per tal d’obtenir cuirs amb els quals s’elaboraven productes com guants, sabates, cinturons entre altres. El tractament de pells era un dels motors econòmics d’un nucli de població, entre altres oficis, en època medieval.

Les adoberies es solien instal·lar a les vores dels rius per tal de disposar del recurs de l’aigua. Hem de pensar que aquests centres productors ocasionaven força molèsties tals com l’olor de descomposició de la pell, els productes emprats per la seva neteja i tractament, l’aigua bruta que generaven, i problemes d'insectes concentrats per les restes orgàniques, fet pel qual solien ubicar-se lluny dels nuclis urbans.

A Lleida però, les adoberies es troben dins del nucli urbà, però no en el seu centre. Això és a causa de dos motius. Per una banda, la captació d’aigua, que es feia través d’aigües subterrànies que arribaven a la zona de les adoberies des de la falda del turó, per sota de les cases situades al nord del carrer del Carme. Per altra banda, la confluència dels rius Segre i Noguerola, on es podien fer les tasques de remull i assecat de les pells a l’estiu, així com la proximitat de la séquia d’Alcarràs, on s’abocaven els residus de les adoberies.


COM EREN AQUESTS ESPAIS?
Les propietats dels adobers estaven situades a costat i costat del carrer Blanquers i tenien diferents nivells. A la façana de l’actual Rambla Ferran estarien localitzats les adoberies, que ocupava la part més baixa de l’edifici i en un segon pis hi hauria la zona d’assecador de pells.

Connectat per sota terra amb la part inferior de les adoberies, per sota del carrer Blanquers, hi havia la zona d'emmagatzematge i sobre aquesta, accessible a peu pla des del nivell del mateix carrer blanquers, l’entrada a la zona residencial dels adobers. En un nivell superior, hi hauria la botiga, que donava a l’actual carrer del Carme. Sobre el nivell de botiga, també hi hauria una altra zona de l’edifici dedicada a l’habitatge.

VINE!

Gràcies a aquesta troballa podem visitar aquestes adoberies i entendre com treballaven i vivien els productors de pell en aquesta zona en la Lleida del segle XIII.
Si vols donar-hi un cop d’ull, pots entrar-hi de dilluns a divendres en l’horari d’atenció al públic de l’oficina del Pla de Barris (9:00-14:00) a Rambla Ferran nº9, baixos o bé visita-ho amb nosaltres i t’explicarem les restes (nou calendari 2019 pròximament).



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
La ciutat dels tres turons. Quan Cèsar ens explica la Batalla d’Ilerda (49 aC.) on es van enfrontar les legions de Pompeu dirigides pels generals Afrani i Pompeu, i les del propi Cèsar, ens descriu  a Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons:  “ Erat inter oppidum Ilerdam et proximum collem, ubi castra Petreius atque Afranius habebant, planities circiter passuum CCC,  atque in hoc fere medio spatio tumulus erat  paulo editor: quem si occupauisset Caesar et communisset ab oppido et ponte et commeatu omni, quem in oppidum contulerant, se interclusurum adversarios confidebat. (…)   De bello civili Cèsar  (B.c., I, 43) Un, el turó de la Seu Vella rodejat pel la ciutat emmurallada d’Ilerda. Dos, el turó de Gardeny. Però, on està el tercer turó? Conegut també com Puig Bordell, avui en dia aquesta elevació separa els barris de la Universitat i l’Escorxador. 
Com era Ilerda.      La necròpolis Un dels cementiris d'Ilerda es trobava al costat de la via que sortia de la ciutat en direcció a  Aeso (Isona) , on avui hi ha l'estació de trens. En aquesta necròpolis s'hi realitzaven tot tipus de enterraments:  incineracions amb urnes de ceràmica o vidre i inhumacions en:     En àmfores   en sarcòfags de pedra Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia en caixes fetes amb teules  Arxiu fotogràfic  I.E.I. Arqueologia i en caixes fetes amb plom