L'ARQUEOLOGIA URBANA

QUI SOM?

La secció d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida està formada per un equip d’arqueòlegs i un dibuixant i ens dediquem a l’arqueologia urbana a la ciutat de Lleida i tota l’extensió del terme municipal.

QUÈ ÉS L’ARQUEOLOGIA URBANA?

L’arqueologia urbana és l’activitat arqueològica en un entorn urbà actiu, el que s’anomena una “ciutat viva”, és a dir, l’espai que al llarg del temps s’ha ocupat pels nostres avantpassats i que avui en dia encara s’utilitza, com és la pròpia ciutat de Lleida. Per tant els nuclis de població es superposen al llarg del temps i avui caminem sobre les restes dels nostres antecessors.

ELS INICIS DE LA DISCIPLINA

Es comença a desenvolupar a Europa amb l’interès d’estudiar els monuments històrics de les ciutats a principis del segle XX i amb els canvis que sofreixen les ciutats quan es renoven i amplien els nuclis urbans. En aquest context, el nacionalisme Europeu va portar a una consciència del patrimoni arquitectònic, vinculat a la simbologia nacional de cada país i la seva història pròpia.

En un primer moment eren els arquitectes i historiadors qui es dedicaven a l’estudi i la restauració dels edificis històrics, però i les restes arqueològiques que apareixen arrel de les obres que es realitzen a les ciutats? Es demostra la necessitat de documentar-les i estudiar-les ja que es destrueixen amb la construcció de nous edificis i instal·lacions urbanes, però per al món científic-investigador no eren dades importants a nivell arqueològic.  

A Catalunya, els inicis de l’arqueologia urbana s’ha de marcar al voltant dels anys 30 amb la primera intervenció a la plaça del Rei, a Barcelona, però encara no es considera una disciplina consolidada. Així doncs, en aquest marc de renovació del context urbà a les ciutats de Catalunya, s’endega un exhaustiu treball centrat en documentar i conservar el patrimoni de les ciutats, especialment el d’origen romà.

Fins a la formació dels Serveis Territorials d'Arqueologia de la Generalitat l’any 1981, l’activitat arqueològica havia estat sempre una tasca de recerca en mans de les universitats i els Museus, així que les activitats “d’urgència”, per les quals no  existien mitjans, infraestructures o un marc legal  apropiat, es duien a terme per aquests organismes. Un cop apareix el Servei d’Arqueologia i les lleis de protecció del patrimoni, es comença a regularitzar l’activitat arqueològica a tots els nivells i es desenvolupa la normativa que permet la consolidació de l’arqueologia urbana com una  disciplina dins del panorama arqueològic.

A l’Ajuntament de Lleida es crea la secció d’arqueologia l’any 1992 i que s’encarregarà de gestionar l’arqueologia urbana en la nostra ciutat.

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ I QUINS PROBLEMES PRESENTA?

L'arqueologia urbana és força recent. Això suposa que abans de la seva aparició s'han destruït molts jaciments en les ciutats i el seu entorn, i per tant hem perdut molta informació. Però durant els últims trenta anys s'ha treballat força degut a la creació de la normativa per a la protecció del patrimoni, a la demanda ciutadana de coneixement històric i la consciència de la importància de la preservació del nostre patrimoni. 

No resulta fàcil treballar l’arqueologia urbana, ja que existeix un xoc entre aquesta i els interessos immobiliaris, i en algunes ocasions l'enteniment de la seva rellevància per part de la ciutadania. Però sense l'arqueologia urbana, sense aquestes "molèsties", perdem el nostre patrimoni i la nostra història. 

És evident que no podem aturar el creixement i l'evolució de les nostres ciutats per les restes de les precedents, i per això els arqueòlegs urbans no només tenim la tasca d'excavar i preservar les restes arqueològiques i la informació que ens proporcionen, sinó que amb professionals d'altres camps professionals com l'arquitectura, busquem solucions per integrar el patrimoni en la nostra ciutat.

No totes les restes arqueològiques es poden integrar en les noves estructures o espais, però en la mesura del possible s'han de conservar perquè és probable que amb el temps i els avenços tecnològics i científics, aquestes puguin aportar noves dades o es puguin acabar integrant en el paisatge urbà. 

Les restes arqueològiques no tan sols ens proporcionen informació històrica per poder relatar un discurs històric, també conformen el patrimoni cultural que es pot veure i viure, apreciant la consonància entre el nostre passat i el nostre present.