Diumenges d'arqueologia 2025

Com era la Leyda feudal.
La parròquia de Santa Maria Magdalena.

L'any 1168 es van promulgar l' Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, que a més de regular l'organització i funcionament del capítol, suposà la divisió parroquial de la ciutat i el seu territori  entorn de les esglésies parroquials.

D'aquestes esglésies romàniques, a més de la Seu Vella, es conserven dempeus la de Sant Martí i la de Sant Llorenç, i gràcies a l'arqueologia coneixem les de Santa Maria Magdalena, la de Sant Joan i Sant Pau de Mercadal.

La parròquia medieval de Santa Maria Magdalena estava localitzada  a la banda nord-est de la ciutat, als peus de la vessant més escarpada del turo i encerclada pel curs del riu Noguerola. Indret on, abans de la reconquesta cristiana, existia un arrabal andalusí. Aquesta parròquia que fou creada l'any 1163  ben aviat es convertí en un barri amb una gran activitat artesanal.

1668. Gravat nº 15, Atlas de Lleida; B.Catllar, P. Armengol1987

La seva església va ser erigida com la resta d'esglésies parroquials de la ciutat, en l'època de transició del romànic al gòtic. Gràcies als gravats i plànols antics i a les descripcions dels historiadors locals ens podem fer una idea de com era.

Amb unes dimensions similars a les de l'església de Sant Llorenç, tenia una façana de transició, un absis plenament gòtic i nombroses capelles obertes durant els segles XIII i XIV i una sumptuosa torre de planta quadrada.

L'explosió del polvorí de la Suda l'any 1812 va afectar bona part del barri de Magdalena, i part de la seva església va quedar malmesa. Per aquest motiu, l'any 1838 fou enderrocada, i malgrat que en un primer moment es va voler conservar la torre, que havia restat il·lesa, finalment es van imposar les necessitats d'expansió urbanística i aquesta també fou desmuntada.

D'aquesta església es va documentar durant la intervenció arqueològica un mur orientat est-oest, que conservava únicament una filada d'alçada, amb una amplada d'1,30 m, fet amb carreus rectangulars ben escairats i construït sobre una banqueta de blocs irregulars i còdols de riu. L'altre mur, orientat nord-sud, presenta també una doble amplada, amb cinc filades conservades en alçada i una fonamentació força irregular i matussera. Associats amb aquestes estructures s'han documentat dos paviments de calç. Als estrats de desús d'aquests nivells, datats pels escadussers fragments ceràmics al llarg del segle XIV, s'han recuperat nombrosos fragments de pintures murals del segle XIII.

Al primer d'aquests murs se li adossa el basament d'una columna que conserva la part inferior del fust amb un revestiment de calç al qual, en un moment posterior, se li adossa un segon fust, que dóna com a resultat un element arquitectònic de suport força monumental (d'1,20 d'amplada per 60 cm d'amplada). Es precisament la seva monumentalitat i el fet de ser l'únic element arquitectònic recuperat fins al moment de l'enderrocada església parroquial de Santa Maria Magdalena l'argument per la seva conservació in situ.