Com era la Leyda feudal.
Els limits de la ciutat.
La festa de moros i cristians de la ciutat de Lleida rememora el 24 d'octubre de 1149 quan el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV va entrar amb la bandera cristiana dins de la madina Larida musulmana que havia capitulat davant les tropes dels comptes cristians.
Poc després s'inicia la repoblació de la zona conquerida amb població procedent primer de la Catalunya Vella i després del Llenguadoc, segons reflecteix la Carta de Població i Franquícia signada el 1150 per Ramon Berenguer IV i Armengol VI, i que posteriorment donarà pas a la creació de les noves estructures de govern municipal com seran el Consolat (1228) i posteriorment la Paeria (1268).
En un primer moment la ciutat cristiana es reclou dins dels murs de la medina andalusina, i a partir del segle XIII la ciutat comença a créixer vers l'oest, ja que l'est i al sud, es troba limitada pels rius Noguerola i Segre.
Però no serà fins al segle XIV, que seguint les ordres de Pere III el Cerimoniós per fortificar i millorar les defenses de les viles i ciutats dels territoris catalanoaragonesos, quan s'inicia a Lleida la construcció de la nova muralla, que encerclarà tota la ciutat que s'havia estes fins al portal de Sant Anton assolin una superfície de 48 hectàrees.
Igual que el mur de tancament de la ciutat andalusina, la nova muralla presenta dos trams diferenciats:
A la banda de riu entre el carrer Baró de Fleix i la Baixada de la Trinitat, el mur de tancament, fa de fonament dels habitatges i de protecció al riu. Mentre que el Barri Nou de Sant Antoni, la Parròquia de Sant Martí fins a arribar al barri de Magdalena i part de l'actual Rambla Ferran, la muralla arriba a tenir una amplada de 2,40 metres i estava flanquejada per torres quadrades.
 |
| A l'excavació de l'Av. Blondel, on avui hi ha el Zara, es va documentar el mur de tancament del segle XIII, que s'adossa a la cantonada del tancament sud-oest de medina Larida.. |
 |
| A l'excavació del carrer Anselm Clave, 47 es veu com la nova muralla del segle XIV es fonamenta sobre la construïda en època andalusina. |
 |
| A la Rambla Ferran, on avui en dia hi ha el CAP de la Rambla es conserva un tram de muralla i part d'una torre. |
 |
Petita poterna localitzada al costat de la porta de Sant Antoni, avui dins del Cortefiel.
|
 |
| Porta de sortida de la ciutat. Plaça Mossèn Cinto |
Bones! em sembla molt interessant, poder documentar totes aquestes restes no deu haver estat fàcil. Però la meva pregunta va per una altra banda, veig que parleu del carrer Baró de Fleix, és el que té el rètol de Baró de Flix? jo sóc de Flix i sempre he pensat que el topónim de Flix té el seu orígen en el nom antic del freixe que no és un altre que fleix. Per cert, veig que consta el meu correu de terra, això és una lluita perduda... realment el meu correu és jmasips55@gmail.com
ResponEliminagràcies!.
Pel que fa a la feina de documentar tots aquests trams de la muralla, pensa que la secció d'arqueologia de l'Ajuntament es va crear l'any 1992, són quasi trenta anys durant els quals hem fet més de 300 excavacions a la ciutat, que ens han permès poc a poc anar coneixent com anat canviant la ciutat en cadascuna de les fases històriques.
ResponEliminaI pel nom el nom de carrer de Baró de Fleix, el nom complet, i que posa al rètol del carrer és Baró de la casa de Fleix. És un carrer estret que va de l'Av. Bondel al carrer Major, paral·lel al carrer Cavallers.
Sobre l'origen del nom del topònim de Flix, desconec el tema, però jo sempre he sentit que venia del llatí flexus, que vol dir meandre i que fa referència a la seva ubicació.