Arqueologia de la ciutat de Lleida

Com era la  Leyda  feudal   Els carrers i les cases.  Els carrers: La majoria dels  carrers feudals coneguts gràcies a l'arqueologia es troben a la parròquia de Sta. Maria Magdalena. Les intervencions arqueològiques com les realitzades a l'Antic Portal de Magdalena, on avui en dia hi ha l'auditori Enric Granados, al carrer Magdalena i al carrer la Parra, ens mostren com la distribució dels carrers de la parròquia de Sta. Maria Magdalena s'adapta a la topografia i els carrers es desenvolupen al voltant del turó. Amb un creixement radial, amb els carrers principals paral·lels al turó i uns altres perpendiculars, que faciliten la comunicació vertical. El traçat d'aquests carrers recorda en grans trets els d'època andalusina. Les variacions corresponen generalment a avenços i reformes de les façanes dels habitatges. A la fase cristiana més antiga trobada al carrer de la Parra núm. 24, al carrer, pavimentat amb terra piconada amb gravetes i sorra hi havi

Com era la  Leyda  feudal. El convent de Sant Francesc   Va ser el primer convent de l'orde dels franciscans o framenors que s'establia a la Corona d'Aragó, s'erigí entre 1211- 1220. Sembla que fins i tot Francesc d'Assís va ser a Lleida el 1217 arran la fundació. Es construí a l'actual plaça Ricard Vinyes, a tocar del camí de Montsó, al lloc que en l'època medieval es va conèixer com el pla de Framenors. En aquest convent va voler ser enterrat Alfons el Benigne i per complir el seu desig, el seu fill, Pere el Cerimoniós, el 1369 hi va fer traslladar les seves despulles des de Barcelona. També s'hi va signar la capitulació de la ciutat davant les tropes de Joan II durant la Guerra Civil catalana. Fou destruït durant la Guerra dels Segadors el 1642. Les excavacions arqueològiques realitzades amb motiu de la remodelació de la plaça i construcció del pàrquing de Ricard Vinyes, van permetre la documentació de les restes del claustre i enterraments vinculats

Com era la  Leyda  feudal.      El convent de Predicadors.    Durant els segles XIII - XIV són molts els ordes religiosos que s'estableixen fora de les muralles de la ciutat de Lleida (Antoninians, Agustins, Clarisses, Franciscans, Mercedaris, Cartoixans, Carmelites Calçats, Trinitaris, Dominics, Monges Cistercenques, Templers i Hospitalers), al costat dels camins de sortida i rodejats de camps i terres de cultiu que garanteixen la manutenció de les comunitats i el compliment dels seus preceptes. A finals de segle XVI s'hi afegeixen els Caputxins (1596) i les Clarisses (1575), que tornen a establir-se als afores, mentre que  els Carmelites  Descalços (1589) ho fan dins de la ciutat. Aquesta situació canvia radicalment entre el 1642-1643, quan el governador militar francès M. de Rogles, i molt a pesar dels paers, ordena l'enderroc dels convents que envolten la ciutat per evitar que les tropes atacants hi trobin refugi. Les pedres dels seus murs s'utili

Com era la Leyda feudal.     La Cuirassa. El barri jueu.   El llegat jueu de la nostra ciutat és un patrimoni que s'ha pogut  revalorar  arran les darreres excavacions fetes al conegut barri del Seminari Vell. La formalització del call, que aquí va prendre el nom de Cuirassa, comença a partir del segle XII i es mantindrà amb més o menys ocupació  fins al  segle XV arran l'expulsió decretada pels reis catòlics  el 1492. Proposta  d'organització  urbana del barri a partir de l'arqueologia i la  documentació  ant iga Una de les característiques més curioses  és  el nom que rep la jueria lleidatana, Cuirassa. És un nom que apareix a la documentació a partir de l'any 1180 i que segurament prové del mur d'origen andalusí que delimitava en barri per la seva banda nord. A les excavacions arqueològiques vam tenir l'oportunitat de localitzar 4 carrers i individualitzar 7 habitatges. Alguns d'aquests habitatges desenvolupaven activitats a la planta bai

Com era la Leyda feudal.    El barri de Cap Pont    El barri de Cap Pont situat de forma estratègica a la entrada sud de la ciutat, a traves del pont  li dona nom. Les primeres referències del barri es remunten a una "turris in Capite Pontis",  la qual  concedida al bisbe de Lleida al 1180.  Aquest predi (finca) podria haver estat el nucli a partir del qual es desenvolupà el raval durant els primers segles de la Lleida feudal. El Cappont fou, juntament amb el barri de Sant Llorenç, una de les àrees fora de muralles a les quals fou relegada la població andalusina després de la conquesta feudal. Compost en gran nombre per camperols que conreaven la veïna horta de Fontanet però entre els quals també hi havia ferrers, veterinaris i membres d'altres professions. A partir  del segle XIII, el pont és testimoni del cobrament  d'impostos  que graven l ' entrada de mercaderies (el pontatge), i atreu des de ben aviat una sèrie d ' activitats relacionad

Com era la  Leyda  feudal.    El barri de sant Pau del Mercadal    Situat a l'altra banda del riu noguerola i sota l'actual estació de Renfe- Adif , aquest barri  és  un dels barris que es desenvoluparen fora de la ciutat feudal encerclada per la muralla. Situació del barri a l'altra banda del riu Noguerola i fora de la muralla medieval Les seves restes van ser descobertes i recuperades en el transcurs de les obres de remodelació de l'actual estació i l'obra de perllongació de l'avinguda  Príncep  de Viana entre els anys 2004 a 2008. Tota aquesta extensa àrea ens va permetre delimitar de forma bastant aproximada l'abast d'aquest barri que va tenir una curta durada. Segons les fonts, la seva creació la podem situar just després de la conquesta cristiana de la ciutat a mitjans del segle XII. Més endavant  el 1174  el rei Alfons el Cast concedirà el dret de celebrar el mercat setmanal els dijous en aquest lloc.  És  una zona que resultà  propicia,