Passa al contingut principal

LES ADOBERIES

LES ADOBERIES DE LLEIDA
Entre els anys 2000 i 2006, des de la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida vam excavar sis adoberies situades al carrer Rambla Ferran, arran de l’enderrocament i posterior projecte de construcció en els solars situats entre el número 1 i el 9 d’aquest carrer. Les Adoberies que es poden visitar són dos obradors d’un conjunt que ocupava tota l’illa entre les actuals baixades de la Trinitat i de l’Audiència. Tot el complex es va planificar i construir al segle XIII.

QUÈ ÉS UNA ADOBERIA?
Una adoberia és un espai destinat al tractament de pells per tal d’obtenir cuirs amb els quals s’elaboraven productes com guants, sabates, cinturons entre altres. El tractament de pells era un dels motors econòmics d’un nucli de població, entre altres oficis, en època medieval.

Les adoberies es solien instal·lar a les vores dels rius per tal de disposar del recurs de l’aigua. Hem de pensar que aquests centres productors ocasionaven força molèsties tals com l’olor de descomposició de la pell, els productes emprats per la seva neteja i tractament, l’aigua bruta que generaven, i problemes d'insectes concentrats per les restes orgàniques, fet pel qual solien ubicar-se lluny dels nuclis urbans.

A Lleida però, les adoberies es troben dins del nucli urbà, però no en el seu centre. Això és a causa de dos motius. Per una banda, la captació d’aigua, que es feia través d’aigües subterrànies que arribaven a la zona de les adoberies des de la falda del turó, per sota de les cases situades al nord del carrer del Carme. Per altra banda, la confluència dels rius Segre i Noguerola, on es podien fer les tasques de remull i assecat de les pells a l’estiu, així com la proximitat de la séquia d’Alcarràs, on s’abocaven els residus de les adoberies.


COM EREN AQUESTS ESPAIS?
Les propietats dels adobers estaven situades a costat i costat del carrer Blanquers i tenien diferents nivells. A la façana de l’actual Rambla Ferran estarien localitzats les adoberies, que ocupava la part més baixa de l’edifici i en un segon pis hi hauria la zona d’assecador de pells.

Connectat per sota terra amb la part inferior de les adoberies, per sota del carrer Blanquers, hi havia la zona d'emmagatzematge i sobre aquesta, accessible a peu pla des del nivell del mateix carrer blanquers, l’entrada a la zona residencial dels adobers. En un nivell superior, hi hauria la botiga, que donava a l’actual carrer del Carme. Sobre el nivell de botiga, també hi hauria una altra zona de l’edifici dedicada a l’habitatge.

VINE!

Gràcies a aquesta troballa podem visitar aquestes adoberies i entendre com treballaven i vivien els productors de pell en aquesta zona en la Lleida del segle XIII.
Si vols donar-hi un cop d’ull, pots entrar-hi de dilluns a divendres en l’horari d’atenció al públic de l’oficina del Pla de Barris (9:00-14:00) a Rambla Ferran nº9, baixos o bé visita-ho amb nosaltres i t’explicarem les restes (nou calendari 2019 pròximament).



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Diumenges d'arqueologia 2025

Diumenges d'Arqueologia 2025.  Un programa de visites guiades gratuïtes organitzat per l'Arxiu Arqueològic de l'Ajuntament de Lleida. De la mà dels arqueòlegs de la secció municipal, descobreix el patrimoni arqueològic recuperat durant les intervencions arqueològiques a la ciutat.   Descarregar calendari 2025 Cada diumenge programat , es fan dues visites guiades gratuïtes a les 10.30  i a les 12 h. Les visites guiades són gratuïtes, però cal fer reserva prèvia on-line o mitjançant telèfon o correu electrònic: • https://www.paeria.cat/entrades/web/arxiuarqueologic • 973 700 345 (dl/dv 8-14h) • 616 96 21 12 • vinearxiuarqueologic@paeria.cat

Per la Festa Major de Lleida: Diumenges d'arqueologia

 
Com era Ilerda La Domus de l'auditori. Durant l'excavació  arqueològica  a l'antiga plaça del mercat de la Magdalena  amb motiu de la  construcció  de l'auditori municipal Enric Grandos  (1983-1987)  es van documentar restes de la ciutat de Lleida des d'època romana fins a  època  moderna. Es va decidir conservar in situ  les restes d'època romana que formaven part d'una gran casa. Per això  es  desmuntar els murs i un cop  construïts  els forçats del nou edifici es van tornar a muntar in situ. La domus fou construïda al segle I dC., als peus del turó i encara que no era de les més luxoses de la ciutat,  sí  que era una de les més grans, amb més de 1200  m2  i 27 habitacions. A l'interior de la casa es va recuperar gran quantitat d' objectes  de la vida  quotidiana . I sota els paviments de les habitacions es van documentar enterraments infa...